la crònica

Una nit per recordar

L'il·lusionista cristinenc Xevi va celebrar divendres la desena edició de la Nit d'Il·lusió, al pavelló municipal de Santa Cristina d'Aro. Era un aniversari rodó, propici per recordar, per fer balanç i, com ja és habitual en el patró de la Casa Màgica, per reivindicar el paper que l'il·lusionisme i la màgia encara no tenen en el món de l'espectacle, si més no a casa nostra. El pavelló estava ple i això ja recompensava en part tots els esforços de l'organització i els seus col·laboradors per tirar endavant una vetllada màgica amb primeres figures internacionals. Tot i així, les primeres intervencions de Xevi com a conductor de l'espectacle van tenir un to més aviat trist, pel fet de no poder assegurar que la Nit d'Il·lusió tingui continuïtat en futures edicions. La malenconia es va transformar en màgia quan Xevi va anar convertint els seus records en llumetes que sorgien espontàniament de la seva mà per reunir-les tot seguit en un petit sac, com un col·leccionista de records.

El primer dels convidats de la nit va ser Àlex, amb un número ple de romanticisme i poesia: unes sabates de dona sortien soles per una porta i abandonaven el pobre protagonista amb el cor trencat, abans que es produís l'apassionada reconciliació final amb la misteriosa figura femenina que es perfilava darrere del vidre. Després va sortir a escena la francesa Ilva Scali: pura elegància de cabaret sibarita, amb un colom que apareixia del no-res i després es convertia en conill, mentre ella es transformava en conilleta. Sos Junior i Tigran, els fills d'11 i 7 anys de dues de les estrelles de la nit, Sos i Victoria Petrosyan, van sorprendre pel seu domini escènic com a hàbils manipuladors de cartes i altres objectes.

Dos dels millors números de la nit van ser el d'Arno, capaç de treure de no se sap on un autèntic zoo de cacatues, papagais i altres ocells de dimensions no gens menyspreables, i la sorprenent màgia del reciclatge ideada per Xavier Tàpias: amb ampolles i llaunes va muntar un robot molt humà, i tot seguit una paperera es va transformar en gos. Un bon exemple de les infinites possibilitats escèniques de l'il·lusionisme, més enllà del repertori clàssic de trucs.

També espectaculars, però d'una altra manera, van ser el número de grans aparells, aparicions, desaparicions i transmutacions del valencià Jammes Garibo i la seva flexible partenaire, i la cloenda amb Sos i Victoria Petrosyan, una parella ultradinàmica, especialista a canviar de vestit més ràpidament que un polític trànsfuga no canvia de camisa. I amb la tradicional pluja de confeti sobre els artistes es va tancar aquesta desena edició de la Nit d'Il·lusió, que esperem que no en sigui l'última i se n'organitzin d'altres, amb un suport institucional i col·lectiu, perquè és un espectacle singular que enriqueix la diversitat artística de la Costa Brava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona