Pura passió

Va començar el concert amb una cançó preciosa, de tall clàssic, amb el quartet de cordes, la secció de vents i, ella, esplèndida i amb el punt just de dramatisme, cantant els versos tristos d'un tema inèdit en el repertori de Luz, A dónde va nuestro amor, popularitzada els anys seixanta per la cantant i actriu mexicana Angélica María com a tema central d'una telesèrie. Luz va decidir començar el seu concert a Cap Roig sense xarxa, interpretant quatre cançons seguides del seu nou disc, La pasión, que com va anunciar la cantant en més d'una ocasió, sortirà a la venda el 29 de setembre. «Estem nerviosíssims perquè les estrenem», va dir Luz mentre deixava anar noves perles com ara Alma mía, Cenizas i el primer single del nou treball, Con mil desengaños: cançons clàssiques, poc conegudes en aquesta banda de l'Atlàntic, de la cançó popular llatinoamericana dels anys cinquanta i seixanta. Una via que, segons va dir ella més endavant, després d'haver cantat un altre tema de La pasión (No, no y no), li va obrir una cançó que s'ha convertit en la joia de la corona de Luz, Piensa en mí, clàssic immortal d'Agustín Lara amb el qual va encetar uns bisos generosos.

Luz ha sabut créixer de la manera més adequada, preparant sàviament el camí cap a la seva maduresa com a intèrpret a través del bolero i la cançó amb arrels en el ric folklore llatinoamericà, sense renunciar en cap moment al seu passat rocker. Durant dues hores llargues de concert i vint-i-cinc cançons, la cantant va transitar per tots els seus períodes artístics: es van escoltar Entre mis recuerdos, No me importa nada i Un día nuevo brillará, però també la recuperada Quiéreme aunque te duela, en una nova versió que sonava a «alguna cosa semblant a la rumba». I en la recta final del concert, Rufino i Loca van mostrar el seu costat més elèctric, ben acompanyada pels dos experimentats guitarristes de la seva impecable banda. Una noia del públic li va demanar una cançó, Negra sombra, basada en un poema de la poeta gallega Rosalía de Castro, i al cap d'una estona, quan semblava que Luz ja no se'n recordava, va interpretar en gallec aquesta bella i dura cançó fora de programa («sóc una dona de paraula»), que li va servir per reflexionar en veu alta sobre la naturalitat amb què, «com a gallega de naixement», espera el trànsit a l'altra vida, «com passa també amb el poble mexicà».

Aquesta gran senyora de la cançó en què ja fa temps que s'ha convertit Luz –sense deixar de fer bots, quan cal– va tancar el concert amb una versió amb cadència reggae de Tu frialdad, de Triana, en què els músics van anar deixant l'escenari, fins que només van quedar en escena el baix i el bateria: una cloenda idònia per a un dels grans concerts d'aquest estiu.