Ampliant les fronteres celtes

Des de Galícia, Carlos Núñez ha treballat fort per reforçar el concepte unitari, dins la seva rica diversitat, de la música celta. Es veu en el seu grup, una conjunció de músics irlandesos, bretons i gallecs, que en aquesta gira s'ha ampliat amb una cantant i un percussionista brasilers: així ho demana la línia argumental del seu últim disc, Alborada do Brasil, en què Núñez ha ampliat les fronteres del llegat celta fins a l'immens i complex país sud-americà. Seguint els passos del seu besavi, perdut voluntàriament en aquelles terres, Núñez defensa una tesi tan poc coneguda com excitant: que l'ànima del Brasil i de la seva música és profundament celta, per influència gallega i ibèrica.

El concert de Cap Roig era la presentació d'aquest ambiciós treball a l'Estat espanyol. Prèviament, hi va actuar com a telonera la cantautora sabadellenca Bikimel, dins la nova línia del festival de promocionar nous talents del país, com a entremesos d'alguns plats forts de la programació. En mitja hora, Bikimel va poder oferir un petit tast del seu talent melòdic, acompanyada per un guitarrista i una petita secció de corda.

Després va sortir a escena el sempre vitalista Carlos Núñez, amb el seu germà Xurxo reforçant-lo amb un gran tambor i altres percussions d'impacte tant visual com sonor. Va obrir foc amb alguns dels temes d'Alborada do Brasil, entre ells Alborada de Rosalía –just l'endemà que Luz reivindiqués Rosalía de Castro en aquesta espècie de setmana gallega de Cap Roig que completa avui, en certa manera, Julio Iglesias–, cantada per la brasilera Fernanda Cabral, que va assumir molt bé les parts vocals que en el disc canten diversos convidats. Sempre esforçant-se per ser pedagògic, Núñez va explicar els orígens i connexions de cada peça, de vegades també en relació amb els seus músics, com ara la irlandesa Niamh Ni Charra, brillant amb el violí i l'acordió. Núñez no va oblidar la música de Mar adentro i va fer ballar a sobre de l'escenari per segona vegada en aquesta edició el director del festival, Martín Pérez –una nova tradició de Cap Roig iniciada per Chic–, que li va regalar una figureta de ceràmica que representava el gaiter gallec. Un gaiter que, curiosament, va tocar relativament poc la gaita, massa ocupat amb tot un arsenal de flautes, però que sap muntar grans festes, amb el públic ballant, a baix i a sobre de l'escenari, una gran «sardana bretona».