cultura

David Trueba

cineasta, guanyador dels Goya

“No només s'ha de sentir la veu dels més radicals”

Aprendre idiomes ens treu límits, i com menys fronteres ens posem, més llibertat tindrem

Fins a tres vegades va pujar David Trueba a l'escenari, durant la 28a gala dels Goya: per rebre els premis de millor pel·lícula, director i guió. Vivir es fácil con los ojos cerrados, estrenat l'octubre passat, tornarà als cinemes divendres, després d'endur-se en total sis estatuetes. Javier Cámara es va endur el de millor actor (el primer Goya de set nominacions); Pat Metheny, el de millor música original, i Natalia de Molina va ser premiada com a millor actriu revelació.

Com se sent, l'endemà de guanyar sis premis Goya?
Ha estat una espècie d'eufòria col·lectiva, veure la felicitat de tota la gent que ha treballat en aquesta pel·lícula, que la sents com a pròpia. Després de la gala vam fer una festa amb amics, familiars... i aquest matí he hagut d'agafar un tren. Em sento com en una espècie de núvol absurd, però molt content i satisfet. Tinc la sensació que la pel·lícula ha arribat, ha agradat i ha tocat la gent que l'ha vista, li diu coses. Et sents orgullós de la pel·lícula, que és com una criatura teva.
Ja tenia pensat parlar de la necessitat d'acostar posicions entre Catalunya i Espanya?
No, no ho havia pensat. Quan vaig recordar Tatiana Sisquella, la gent de Madrid no la coneix com coneixia Concha García Campoy [les va esmentar totes dues], i de cop va sorgir. Vaig pensar que si la gent viatgés més, estaria més a prop de Catalunya.
Se sent amb la responsabilitat de parlar d'aquests temes i llimar diferències, com a director i escriptor que ha viscut a Madrid i Catalunya?
Mentre que la intel·lectualitat de Catalunya favorable a la independència expressa les seves opinions, la intel·lectualitat espanyola es manté massa aliena al debat, no genera opinions. Cal participar en el debat i no deixar que se senti només la veu dels més radicals d'una banda i l'altra, cal que se senti l'opinió de la gent normal, de la gent espanyola que se sent molt ben tractada a Catalunya, com és el meu cas. Tinc la sensació que vivim massa allunyats. No està malament viatjar i trencar les fronteres.
Vivir es fácil con los ojos cerrados en certa manera parla d'això: de viatjar, aprendre idiomes...
Sí, retrata personatges amb les seves característiques regionals. És important com s'ajuden, viatgen junts... Aprendre idiomes ens treu límits, i com menys fronteres ens posem, més llibertat tindrem.
És feina dels cineastes, treure a la llum la història d'herois anònims com aquest professor d'anglès, que ara té 89 anys i el va acompanyar a la gala?
Si aconsegueixes imbricar totes les peces, que encaixin en una pel·lícula, és un plaer. No m'agraden els tòpics al cinema, fer pel·lícules de la vida i la mort, de la fi del món... M'agrada parlar de coses quotidianes, com en aquesta pel·lícula: d'un viatge en cotxe, una noia embarassada, un bar... Són materials complicats per lligar una història, però si et surt bé la pel·lícula, és un plaer. Però parlo per mi, cada director busca la història que vol contar.
Els Beatles no són de la seva generació. Hi té una relació especial, que l'hagi motivat a explicar aquesta història sobre
un professor d'anglès que intenta trobar John Lennon a Almeria?
No hi havia més passió que la que hi ha en general pels Beatles. És cert, però, que vaig viure un moment que em va marcar: tenia onze anys quan el van matar, i quan vaig veure aquell dol tan generalitzat, em vaig demanar per què era tan important. A partir d'això, em vaig interessar per la carrera dels Beatles i de John Lennon, i dirigir aquesta pel·lícula té a veure també amb aquests interessos.
Javier Cámara va guanyar finalment el Goya per la seva pel·lícula, el setè cop que el nominven...
Em vaig alegrar molt, era un dels Goya més competits. La veritat és que el veia molt nerviós els darrers dies.
És cert el que va dir, que és tan fàcil emocionar-se en rebre el Goya i tan difícil quan t'ho demana el director?
No sembla que li resulti difícil, a l'hora de treballar està molt concentrat i és una persona amb molta disciplina. Jo tampoc demano que expressin emocions molt subratllades.
La pel·lícula es reestrena?
Sí, per a mi és la més gran notícia, el millor premi. Es reestrena amb unes 80 còpies. Tindrà una segona vida, i la gent que no la va poder arribar a veure, ara en tindrà l'oportunitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona