El relat de la resistència des del 1714
Cultura i el Tricentenari engeguen les rutes per valorar el patrimoni vinculat a la Guerra de Successió
Un total de 55 municipis ja ofereixen visites a monuments i espais històrics i simbòlics
Mascarell i Calçada afirmen que en 300 anys no han esborrat la memòria històrica del país
El catalans no només commemorem i ens fem nostra una derrota bèl·lica i una tràgica supressió de les llibertats nacionals, sinó que ara, a més, creem un producte turístic i comercial. I és que el Departament de Cultura, dins el marc del actes del Tricentenari, ha creat un seguit d'itineraris pels monuments, espais i pobles que ens recorden què va passar a principis del segle XVIII durant la Guerra de Successió.
La Ruta 1714 permet repassar fets, escenaris i personatges d'aquesta confrontació amb l'objectiu de valorar el ric patrimoni català i, a la vegada, organitzar una nova oferta de turisme cultural. Aquesta nova iniciativa es va presentar ahir a Cervera i de manera singular al paraninf de la universitat de la capital de la Segarra, la ciutat que Felip V va triar per construir aquesta institució acadèmica després d'eliminar totes les altres universitats catalanes.
Les rutes uneixen 55 municipis de tot el país i permeten visitar i conèixer espais cabdals d'aquests fets històrics. En total són deu escenaris bàsics on van succeir episodis històrics molt destacats de la Guerra de Successió. Són llocs emblemàtics i de forta càrrega simbòlica.
Però aquesta ruta es completa amb la de les Viles Cremades, que agrupa 22 municipis més que tenen en comú haver estat saquejats, incendiats, destruïts o que han patit represàlies de guerra.
Finalment, el tercer paquet de la proposta són els Espais 1714, que destaquen per les fortificacions, setges, batalles o personatges històrics que hi van néixer o viure. En aquest cas, la ruta abraça 23 pobles més.
Tot plegat, com explicava Miquel Calçada, comissari del Tricentenari, “té un abast territorial molt ampli i és un projecte que ha de transcendir la commemoració de 2014”. de fet, ho va qualificar com “el llegat” del Tricentenari. A més, però, Calçada va valorar la Ruta 1714 com el clar exemple de “fer visibles les cicatrius” d'aquesta guerra i com a partir del patrimoni i de la cultura no s'ha aconseguit esborrar una manera de fer les coses i governar el país, tot i perdre aleshores va perdre la guerra i les llibertats. Per tant, segons el comissari de la commemoració, aquests monuments i espais s'han convertit ara “en el relat de la resistència”.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també va incidir que al marge d'una guerra dinàstica pel poder, els fets d'quest període històric posaven en joc dues maneres de governar, l'absolutista i “noves formes que podrien ser predemocràtiques on es construïen institucions pròpies, plurals, en defensa de llibertats”. Mascarell també va criticar l'intent dels vencedors d'esborrar la memòria col·lectiva, imposant de forma autoritària i excloent una educació, una llengua, una cultura i una història.
No obstant això, segons el titular de Cultura, el catalanisme va començar a recuperar la memòria històrica i la cultura fins arribar a l'actualitat. I és ara, segons Mascarell, quan a aquesta recuperació s'hi sumen “els anhels dels ciutadans d'avui, que seran imparables” i perquè l'expressió sobirana del poble es fa “en un profund sentit democràtic”.
Menys filosòfic i molt més directe va ser l'alcalde de Cervera, Ramon Royes, que va assegurar que “per mantenir la cultura i el patrimoni, Catalunya ha de ser independent”. Ras i curt.
La presentació de la Ruta 1714 va comptar amb interpretacions de música barroca i una breu explicació teatralitzada del retaule d'alabastre del paraninf de la universitat de Cervera, una peça única del barroc tardà i que s'acaba de restaurar.
El projecte d'itineraris culturals, històrics i turístics té un suport ja actiu en una pàgina web, a les xarxes socials i al maig serà operativa l'aplicació per a telèfons intel·ligents.
Tres paquets
Les rutes se centren en 10 escenaris, bàsics, la majoria vinculats a espais monumentals o museus, on van succeir els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya. Són el Born Centre Cultural, a Barcelona; el castell de Cardona; la Universitat de Cervera; el Turó de la Seu Vella de Lleida; la Casa Rafael Casanova, a Moià; la Torre de la Manresana, als Prats de Rei; el Museu de Sant Boi de Llobregat i església de Sant Baldiri-Tomba de Rafael Casanova; la fortalesa de Castellciutat, a la Seu d'Urgell; el castell de Talamanca, i l'ermita de Sant Sebastià, a Vic.
Els 45 emplaçaments restants es divideixen en els paquets de visites a les Viles Cremades, d'entre les quals destaca Manresa, una de les més castigades durant la guerra, així com els Espais 1714, on es poden a anar a veure els pobles on van néixer o viure personatges recordats com el general Josep Moragues (Sort i Sant Hilari Sacalm), el miquelet Ermengol Amill (Bonestarre), o Bac de Roda (les Masies de Roda), entre d'altres.
Valorar aquest patrimoni i ordenar-lo dins aquest projecte ha requerit d'un projecte de senyalització amb breus i amenes explicacions amb plànols i imatges i petites intervencions museogràfiques per facilitar les visites.
La Ruta 1714 és un dels primers projectes de la nova Agència Catalana del Patrimoni i l'ha dissenyat amb la direcció general de Turisme però, sobretot, amb la implicació del territori, comptant amb ajuntaments, tècnics dels museus locals i comarcals i entitats culturals. A més, cada municipi implicat hi vincula els seus propis recursos turístics per ampliar l'oferta i l'interès.
Recuperació de la gastronomia del 1700
El principal complement a les visites històriques, patrimonials i culturals és la gastronomia, de gran potencial d'atracció turística.
La singularitat ha estat la recuperació de la gastronomia del 1700. Així, la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica (FICCCG), la historiadora Maria Àngels Pérez Samper i el cuiner Sergi de Meià han estudiat i posat a l'abast dels restaurants catalans els receptaris i plats propis de l'època.
En principi, s'han seleccionat 22 plats i la confecció d'alguns d'ells ha estat gravada en vídeo i es podran veure per internet.
Destaquen, per exemple, les carabasses a la morisca, la tonyina en graelles, pollastres farcits, l'escudella de carabassa amb arròs o menjar blanc. Igualment, els promotors de la ruta turística ja han començat a tancar propostes d'ofertes turístiques per un, dos o més dies i per combinar més d'una visita i també amb altres atractius turístics que ofereix el territori.
Així, ja hi ha sortides organitzades amb allotjament integrat a Lleida, Vic, la Seu d'Urgell i Cardona.
