publicacions
Un llibre treu de l'oblit una vall i vint-i-nou viles abandonades
Edicions Sidillà publica ‘Els pobles oblidats', en què es recupera la memòria d'indrets deshabitats
El llibre es presenta avui a la llibreria Ulyssus de Girona (a les 20 h)
Si una fórmula funciona per què no repetir-la? Això és el que han fet els responsables d'Edicions Sidillà, després de l'èxit ara fa dos anys d'Els pobles perduts. La publicació d'aquell llibre, que recuperava per a la memòria col·lectiva una trentena d'indrets de la Catalunya històrica, va rebre moltes complicitats i mostres d'entusiasme de molts lectors d'arreu del territori. No només això, arran d'això van sorgir moltes altres històries d'altra gent i d'altres pobles que també conservaven cases amb les pedres silenciades pel pas del temps.
És així com Xavier Cortadellas i Judit Pujadó es van animar a tornar a fer no tant una segona part, sinó un llibre que és “una conseqüència”, com els agrada anomenar-lo a ells. D'aquesta manera, una vintena d'autors s'han embarcat a recuperar la història de 29 viles i una vall deshabitades fa anys i, en molts casos, oblidades per a la majoria. Hi tornen a plasmar les seves llegendes, els noms de les cases, les feines, les festes que s'hi feien i algunes de les coses que s'hi explicaven.
Concretament, de les comarques gironines es fa record de llocs entranyables, com els Metges, a les Gavarres, on perviuen els masos i l'església de Sant Cebrià de Lladó. Xavier Cortadellas parla de la gent que hi vivia, algunes de les il·lusions que tenien i algunes de les feines que feien. Per la seva banda, Joan Carreres se centra en Briolf, en recupera la llegenda de la gorga del Dimoni i explica la vida d'aquest poble situat a la vora del riu Ser. També, situat al Pla de l'Estany, apareix gràcies a Adrià Pujol la coneixença de Sant Marçal de Quarantella, centre neuràlgic del TEI als anys 70 del segle passat.
LA DATA
LA XIFRA
Del Pirineu al Matarranya, la Catalunya oblidada
Més enllà de les terres gironines, Els pobles oblidats comença parlant d'Àrreu ( Pallars Sobirà) i la llegenda de la torre que va fer construir el senyor de la vila per tancar-hi la seva filla enamorada d'un moro –com recull Marta Alòs– i conclou amb Sant Joan de Toran, escrit en aranès per Aitor Carrera i Claudi Aventin-Boya. Entremig, el llibre ens il·lustra sobre Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Dorve, als Pirineus; Herva-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida; Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d'Aran; Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya central; Sant Marçal del Montseny, Jafre (el Garraf) i el carrer del Xiprerer de l'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona, i Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona.
