La benzina del turbocapital

Hi ha llibres que són més famosos pels comentaris que susciten que no pas per la quantitat de lectors que tenen. Són llibres complexos perquè donen forma a un pressentiment general dispers. No són llibres complicats com La riquesa de les nacions, d'Adam Smith, ni com La interpretació dels somnis, de Sigmund Freud, o Sobre la teoria especial i la teoria general de la relativitat, d'Albert Einstein; però al cap del temps qualsevol amb dos dits de cultura també s'hi refereix com si fossin de la família. Són textos que entren al panteó del classicisme una mica per la porta del darrere, com els escàndols destapats pels historiadors abans que els periodistes s'apropiessin de la realitat per fer-s'hi propaganda. Entre la La conjuració de Catilina, de Gai Sal·lusti, i Yo entré en el Cesid, de Pilar Urbano, hi ha la distància que separa l'exemple lapidari de la xafarderia. Solen ser llibres sobre els quals es fan pel·lícules, segurament per desfer la complexitat que tenen. Molts dels thrillers que presumeixen la realitat s'hi basen. I no parlo de novel·les, que tenen, en principi, ben resolta la utilització de la ficció com una clau per versionar la veritat que ens molesta; parlo de llibres com aquest ZeroZeroZero, de Roberto Saviano, que és valent i tan complex que cap pel·lícula no abastarà del tot perquè és l'enciclopèdia aparentment desordenada d'un periodista entès en el cultiu, la manufactura, la comercialització, i la capacitat inversora i influent de la cocaïna de guant blanc i de guerra bruta. Per això són més aclaridores les entrevistes que li fan i els comentaris que suscita que no pas l'entramat del llibre. I no és pas que la gran quantitat d'informació que conté hi estigui col·locada sense cap ni peus; és que s'hi distribueix com l'espiral engolidora que denuncia.

Efectivament, el llibre ens fa conèixer des del sembrat de la planta en una climatologia específica sud-americana fins a la quantitat d'aigua i sosa càustica que cal bullir per desfer-se d'un cadàver; des del guany per cada euro invertit en un gram de coca fins a l'esquema nominal de l'enginyeria financera que blanqueja els diners del negoci arreu del planeta; des de les relacions entre els càrtels colombians, russos i italians fins als informes dels infiltrats, confidents i desertors; i tot tan al dia que les detencions recents del Chapo Guzmán a Mèxic i de la Mara Salvatruchas a Barcelona fan la impressió de tenir la trama de les narcopel·lícules nord-americanes a la finestra.

L'ordre del llibre és complex com una obsessió sofisticada. És un efecte volgut, perquè a la fi, quan explica com demanar clandestinament una ració de cocaïna en els restaurants de la city de Londres per eixorivir la congestió i els escrúpols dels sicaris de les finances, fent servir el terme que Edward N. Luttwak va definir el 1998 a Turbo-capitalism. Winners and Losers in the Global Economy, Saviano ens revela tot el tràfic i la influència de la cocaïna com el combustible que sospitàvem del turbocapitalisme que ens governa.