Visa Pour l'Image i Amnistia Internacional, premis Liberpress

El festival perpinyanès de fotoperiodisme Visa Pour l'Image i Amnistia Internacional rebran, respectivament, el guardó principal i el concedit a una associació dels premis Liberpress 2014, que es lliuraran dijous vinent a l'Auditori de Girona. En la seva 16a edició, els premis obren una nova etapa i estrenen un guardó, el premi Liverdpress, de temàtica mediambiental, que es lliurarà en la seva primera edició a la Fundació Mar, que va néixer ara fa deu anys per treballar activament en la millora i la conservació del medi litoral i marí. Els premis Liberpress van ser presentats ahir pel seu president, Carles McCragh, acompanyat pel president de la Diputació, Joan Giraut, i la tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, Marta Madrenas, com a representants de les dues institucions que fan possibles aquests premis, gairebé únics al món, com va remarcar McCragh, perquè “no premien tant el talent com el tarannà” dels guardonats, als quals se'ls reconeix la seva tasca a favor de “la cultura de la solidaritat i la defensa de la llibertat d'expressió, que són valors fonamentals per a la pervivència de la democràcia”, com va subratllar Giraut.

Aquest any, els Liberpress han volgut fer “una mirada especial cap al nostre propi territori”, en alguns dels guardons, com ara el concedit al pedagog de la UdG Salomó Marquès (Liberpress Camins) pel fet de ser “un mestre educador de mestres i un home profundament ètic”, i també a la Llibreria 22 de Girona (Liberpress Literatura), com a “espai integrador d'entreteniment, enteniment, cultura i humanisme”. A més, el cartell dels Liberpress 2014 ha estat realitzat per l'artista i fotògraf saltenc Jordi Gispert, que treballa a la Llibreria 22.

En l'apartat internacional destaquen diversos premis, com ara el concedit a Moshé Haelyon (Liberpress Catalunya), nascut a Salònica el 1925 i fill d'una vella nissaga sefardita, que va sobreviure miraculosament a diversos camps de concentració i extermini nazis, com ara Auschwitz, Mauthausen, Malchow i Avenze, d'on finalment va ser alliberat el maig del 1945 per soldats nord-americans. Posteriorment va emigrar a Israel i durant un temps va fer carrera a l'exèrcit israelià, del qual va arribar a ser coronel. Ja de gran es va llicenciar en lletres i va escriure i publicar poesia en ladí, la llengua dels seus avantpassats jueus a la península Ibèrica. També ha traduït a aquesta llengua l'Odissea, d'Homer, i ha escrit un llibre d'homenatge a la seva germana morta, The girl in Auschwitz. Moshé Haelyon continua treballant per preservar la memòria de les víctimes de l'Holocaust.

El realitzador britànic resident a Barcelona Justin Webster ha estat guardonat amb el Liberpress Cinema pel seu thriller documental I will be murdered (Seré assassinat), emès recentment per TVC, que narra la història de l'advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg. Després de morir, va aparèixer en un vídeo registrat en què predeia la seva mort i acusava el president Álvaro Colom de ser-ne el responsable.

El Liberpress Cançó s'ha concedit a la cantant i activista algueresa Franca Masu, que actuarà en l'acte de lliurament dels premis, amb un guitarrista. El Liberpress Memorial recordarà el poeta triestí Virgilio Giotti (1885-1957), per la seva obra literària “exquisida i delicada”, tant en italià com en triestí. Aquest premi serà recollit per la seva néta.