El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va tenir diumenge un dels plats forts de la temporada. Fito y Fitipaldis presentaven Huyendo conmigo de mí, un disc que, naturalment, ha estat número u. Prova d'això és la multitud d'incondicionals que es van aplegar al Guíxols Arena que, a poques setmanes d'haver-se publicat el nou treball discogràfic, feien de les noves cançons grans èxits de tota la vida perquè ja se'n sabien les lletres. El senyor Adolfo Cabrales i els seus músics van començar la festa del rock-and-roll amb una de les mítiques: Viene y va, de l'àlbum Por la boca vive el pez, del 2006. De fet, l'arrancada del concert en va dedicar tres a aquest disc replet d'or musical. Després de Me equivocaría otra vez ja va tocar el torn a una de la nova fornada: Lo que sobra de mí, enmig d'un espectacle de llum, so i vídeo comparable als d'artistes de talla internacional amb pressupostos milionaris. El cert és que, salvant les distàncies, Fito y Fitipaldis és, en tots els sentits, un monstre de la música. Haver fet les Amèriques amb tan bona acollida com de costum, així com una gira en grans recintes en què les entrades es van tornar a exhaurir sense excepció, deixen constància d'un fenomen social i musical difícil d'explicar més enllà de la impressió entre els seus fans incondicionals que l'artista tant podria estar actuant davant milers d'espectadors com fent unes canyes en un bar tot mirant el seu admirat Athletic per televisió. I si només en fixem en les dades, que sempre són fredes: l'artista ja ha venut un total de 2,5 milions de discos entre Platero y Tú –el seu antic projecte– i Fito y Fitipaldis. Sabent que fa dos anys, als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell, van haver de penjar el cartell de “localitats exhaurides”, els organitzadors del Festival de la Porta Ferrada no van badar i, aprofitant que el basc feia una gira, el van programar. Era una aposta segura que garantia èxit. No hi van faltar Cerca de las vías, Me acordé de ti i La casa por el tejado, que va servir per entrar en el tram dels bisos. Abans, però, en van sonar dues que fa tota la pinta que acabaran formant part dels concerts de manera habitual: Nos ocupamos del mar i Pájaros disecados. Les cireretes del pastís van venir amb Acabo de llegar, Antes de que cuente diez, Alucinando –de l'època de Platero y Tú–i, especialment, amb la corejada Soldadito marinero. Ara el grup s'agafa tres setmanes de vacances, merescudíssimes. Només cal observar el seu web i comprovar el mapa de la seva gira infinita. De tornada del relax, el 19 de setembre seran de nou a Catalunya, amb un concert a Barcelona.