Mor Rafael Chirbes

Nascut el 27 de juny del 1949 a la localitat valenciana de Tavernes de Valldigna, el novel·lista Rafael Chirbes, considerat un dels millors literats contemporanis, va morir ahir víctima del càncer de pulmó que li havien diagnosticat no feia ni una setmana.

La seva última novel·la, En la orilla, publicada, com tota la seva obra, per Anagrama, va rebre l'any passat guardons importants: el Premi de la Crítica de narrativa castellana, el Premio Nacional de Narrativa, el de Millor Llibre en Llengua Castellana i el Francisco Umbral al millor llibre de l'any.

A partir dels vuit anys va estudiar a les escoles dels orfes de ferroviaris i als setze es va traslladar a Madrid, on va estudiar història moderna. Home discret i itinerant, va viure al Marroc, on va ser professor de llengua castellana, i també a París, Barcelona i la Corunya, entre d'altres, fins que el 2000 va tornar a València.

Ja amb la seva primera novel·la, Mimoum (1988), va ser finalista del premi Herralde. Tot i que va ser novel·lista (amb un total de nou títols) i assagista (amb quatre assajos), també es va dedicar en determinades etapes a la crítica literària, ressenyes gastronòmiques i relats de viatges de to periodístic.

La seva cinquena novel·la, La larga marcha (1996), que va rebre el premi alemany SWR-Bestenliste, va ser l'inici d'una trilogia sobre la societat espanyola que abraçava un període que va des de la postguerra fins a la Transició, en què mostrava un elevat domini del llenguatge, els diàlegs i el sentit narratiu. La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003) van completar la trilogia.

Fidel a mostrar el món que l'envoltava amb la seva mirada crítica i ideològicament esquerrana, el 2007 va publicar Crematorio, un retrat de l'especulació immobiliària amb què va rebre el Nacional de la Crítica, premi que repetiria l'any passat amb En la orilla, també centrada a fer un retrat de la crisi econòmica i social.