Un segle després

Ara fa cent anys, Santa Coloma de Gramenet ho tenia tot a punt per celebrar la festa major que aquell any tenia un al·licient afegit: la inauguració de l'església Major de la vila, un dels edificis icònics de la ciutat per la seva alçada i majestuositat. Si en l'actualitat encara destaca, ho feia molt més quan es va construir. El 1915, Santa Coloma era un poble amb un entorn esquitxat de masies i camps de conreu a la vora del riu Besòs. La seva població acabava de superar els 2.000 habitants, una xifra que s'incrementava cada estiu fruit de l'arribada de barcelonins que hi acudien a passar les vacances atrets per l'aire pur de la població. És per això que, tot i que l'onomàstica dels patrons, santa Coloma i sant Silvestre, s'escau el 31 de desembre, la vila celebrava la festa major el primer cap de setmana de setembre per acomiadar els estiuejants que tornaven cap a casa un cop acabades les vacances.

Així, la inauguració de la nova església es va fer coincidir amb l'ofici de festa major de l'any 1915. Les obres del majestuós edifici s'havien encetat el 1912. Va ser el 26 de maig d'aquell any quan es va fer l'acte de col·locació de la primera pedra. Mossèn Marcel·lí Gordi va ser l'encarregat de la benedicció de la pedra. Va ser precisament el seu oncle, mossèn Jaume Gordi, prior de la casa de convalescència de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau i fill de Santa Coloma, que a la seva mort va deixar un llegat destinat a la construcció del temple. Fins aleshores, els colomencs havien celebrat els oficis religiosos a l'església de Sant Josep Oriol, un edifici del segle XVII d'estil barroc, construït sobre un temple romànic consagrat el segle XII.

L'església Major és un dels darrers edificis d'estil neogòtic que es van construir a Catalunya. És obra de Francesc d'Assís Berenguer i Mestre, que va ser col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys. Destaca l'estil del temple, amb planta de creu llatina d'una sola nau, capelles laterals i absis heptagonal. A la façana, sobre una portalada ogival, s'obre un gran finestral i al damunt s'alça l'element més característic de la construcció, la torre del campanar, de planta octogonal coronada per uns merlets en punta, un pinacle cònic i una creu. A la nova església es van traslladar la Coloma i la Maria, les dues campanes procedents del temple antic.

Els colomencs van començar a nomenar la nova església “la catedral” per les dimensions del tot desproporcionades per al nombre de fidels de la vila. No els convencia el fet que s'haguessin triat uns terrenys allunyats del nucli central per aixecar-la. Poc es podien imaginar que en un segle el volum de població es multiplicara per seixanta i l'església quedaria integrada al rovell de l'ou de Santa Coloma.

Coincidint amb el centenari, el Museu Torre Balldovina vol donar a conèixer la història i l'arquitectura d'aquest temple en una exposició que es va inaugurar ahir i que es podrà visitar fins al 18 d'octubre. La mostra presenta diferents aspectes de l'església, amb textos explicatius i testimonis materials que es remunten als primers temps. També es vol significar la seva història a través d'un recorregut per la vida parroquial que s'hi ha desenvolupat.