L'altra cara del somni
Woody Allen ha estat el darrer cineasta a tocar aquest gran clàssic que és Un tramvia anomenat desig. Ho va fer reinventant la mítica Blanche Dubois a Blue Jasmine i amb una extraordinària actuació de Cate Blanchett. Ara, la companyia Les Antonietes, després de Brückner, Shakespeare i Txèkhov, també s'atreveix a fer-ne una versió per al teatre, per al qual va ser concebut el text de Tennesse Williams, com no pot ser de cap altra manera, si no és allunyant-se de l'imaginari que l'adaptació cinematogràfica d'Elia Kazan (1951), protagonitzada per Vivien Leigh i Marlon Brando, va marcar per a més d'una generació.
En la seva obra, que es presenta avui a la sala La Planeta de Girona (21 h) en el marc del festival Temporada Alta, no hi falta cap dels elements essencials que defineixen una obra que treu a relluir uns personatges condemnats a la derrota i que pertanyen a l'altra cara del somni americà. Personatges neuròtics, vehements, turmentats –interpretats per Annabel Castan, Mireia Illamola, Jorge Albuerne i Pop Blasco– i que estan disposats a pujar a l'últim tren, d'Un tramvia anomenat desig.
El director Oriol Tarrascón explica que, entre altres aspectes que sorgeixen a l'obra original, el que han volgut focalitzar més és el component de la manca de tendresa que impera a la societat i com això pot afectar uns personatges de vidre, inadaptats i incapaços de crear cap mena d'empatia pel calor dels altres.
