Poema volàtil

Envoltades dels llibres de l'apartat de literatura universal de la Biblioteca de Catalunya, les planes escrites amb fum d'espelma del llibre de Carles Hac Mor Filacteri d'infrallengua pengen del sostre sostingudes per pinces d'estendre la roba. És un poema volàtil, que ha ideat l'artista Jesús Galdón (Barcelona, 1967), en una instal·lació ideada expressament per encabir-la sota els arcs gòtics de la sala de Llevant de la biblioteca. Un homenatge a moltes bandes: al mateix llibre de Carles Hac Mor (que Galdón defineix com a “obra mestra”), a la tradició arquitectònica medieval catalana, als filacteris que al llarg dels segles han afegit text i lletres a la pintura... Galdón ha creat un filacteri a gran escala, on la pintura és la mateixa arquitectura gòtica.

Aquest és un projecte que va néixer fa tres anys amb la complicitat de Carles Hac Mor, que el 2011 va publicar a Arola Editors el llibre Filacteri d'infrallengua, un llarg poema que va convertint les paraules aparentment inconnexes del principi del text en paraules enganxades, en síl·labes, en lletres, en una pluja vertical de lletres, en un text a l'inrevés... “És un pur poema visual que he reconvertit en una lectura caminada, que es pot llegir perfectament des del passadís alçat de la sala –explica l'artista–. La reescriptura és també una reescriptura visual. Amb una plantilles de vinil que reprodueixen les planes del llibre, he estampat amb fum d'espelma el text però he afegit contrapunts visuals.” Aplicant el fum de diverses maneres, el text d'Hac Mor, que ocupa 23 metres de llargària, apareix, de vegades més desenfocat, de vegades tacat, formant cercles i quadrats, i en algun moment també amb petits punts de color: “De la mateixa manera que Hac Mor ha desestructurat el llenguatge en el seu text, jo també el desestructuro visualment”. Galdón, juntament amb Hac Mor i Ester Xargay, que han fet de comissaris de la mostra, també ha transformat el full de sala en un bonic i gran punt de llibre.

En l'obra de Jesús Galdón són freqüents aquests diàlegs amb l'arquitectura antiga i la contemporaneïtat més absoluta, com quan, per exemple, va transformar la nau central de l'església de Sant Felip Neri, en un homenatge a Gaudí i Verdaguer. I és que al contrari que altres artistes contemporanis, mai no oblida la tradició cultural que el precedeix.“Quan entres a la Biblioteca de Catalunya sents tot el pes del coneixement, de la geografia i de la història sobre teu. Només puc entendre la pràctica de l'art com un coneixement continu de tota la història ”, assegura.

La instal·lació, que es mantindrà fins al dia de Sant Jordi del 2016, només es pot visitar si es té el carnet de la biblioteca o en visites concertades amb reserva prèvia al correu: [email protected].