El CCCB es posa ‘sexy'

La vida quotidiana perfumarà la programació de l'any que ve del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Les parcel·les més íntimes de les persones serà el gran tema d'exposicions i activitats. El director, Vicenç Villatoro, té la resposta a aquest atreviment: “Les grans transformacions del segle XX no s'han produït tant en l'espai públic com en els costums, en els hàbits, en els rols de la família o en el paper de la dona.” Diu Villatoro que si la nova temporada hagués de tenir un lema seria aquest: canviar la vida.

La joia de la corona d'aquest programa serà l'exposició 1.000 metres quadrats de desig, amb la qual el CCCB es posarà tremendament sexy. S'inaugurarà a la tardor i abordarà la importància que té l'arquitectura com a ressort que activa el motor del desig. La mostra farà un recorregut pujat de to de bracet de les utopies sexuals de Sade, de les comunes hippies, dels clubs Playboy nascuts de la guerra freda o dels megabordells actuals. Les activitats al voltant d'aquest projecte no tenen pèrdua. Per exemple, un debat sobre el cabell, excusa per parlar del cos i els seus simbolismes.

En l'altra gran exposició del centre, que serà la primera de l'any, el dia a dia de la gent també serà cabdal. Making Africa (s'obrirà el 22 de març) arriba a Barcelona després d'haver deixat tothom bocabadat al Museu Guggenheim de Bilbao. La mostra va d'Àfrica, “més de les seves possibilitats que no pas dels seus problemes”, estirant del fil del seu disseny contemporani, explica la responsable d'exposicions de la casa, Rosa Ferré.

La tercera proposta expositiva té Ramon Llull com a far. La màquina de pensar. De l'Ars Magna a l'art computacional (a partir del 13 de juliol) s'apropiarà de l'enigmàtic món del filòsof, místic i visionari, en el marc de la commemoració dels 700 anys de la seva mort, per constatar l'obsessió que ha tingut sempre la humanitat per interconnetar-se, fins a arribar als actuals sistemes en xarxa, que han canviat radicalment la mentalitat i els comportaments socials.

El CCCB també parlarà de les nostres vides en un nou cicle Debat de Barcelona, dedicat al valor del temps en un moment en què tenim la sensació que se'ns ha escurçat. Ho analitzaran alguns dels pensadors més destacats, d'aquí i de fora (Hartmut Rosa, Judy Wajcman, Salvador Cardús, Menchu Gutiérrez i Marina Garcés). Aquesta tongada de conferències du com a segell extra la Iniciativa per a la Reforma Horària, que el centre es fa seva tot avançant mitja hora l'inici de les activitats.

Més actes imprescindibles. Al maig, l'escriptora i periodista Svetlana Alexiévich, premi Nobel de Literatura d'enguany, visitarà el centre per revelar detalls ben ocults de les biografies de les persones de l'antiga Unió Soviètica.

La vida, el gran tema del CCCB del 2016. Serà un any intens (“farem moltes més coses perquè sempre deixem un marge per a la improvisació per afrontar els desafiaments del present”, avisa Villatoro) en el decurs del qual s'encavallen algunes idees del 2017. Una és la del canvi climàtic, que estimularà una ambiciosa exposició per a d'aquí a dos anys. “Si normalment les exposicions es treballen de portes tancades, aquesta no la volem amagar i volem compartir tot el procés, de manera que la gent podrà seguir la seva construcció”, precisa Ferré.

Per al curs vinent el centre disposarà d'un pressupost d'uns deu milions d'euros (està pendent d'aprovar-se, però Villatoro hi ben confia), uns 800.000 euros més que enguany. Pel que fa al balanç de públic del 2015, es tancarà amb uns 380.000 visitants, per bé que el director convida a sumar-hi els 159.000 que han seguit les exposicions i activitats produïdes pel centre lluny de la seva seu. L'important, diu, és l'impacte del CCCB dins o fora de les seves fronteres físiques.