La Tàpies vol fer ‘reset'

Després de les bones vibracions de la celebració dels seus 25 anys d'existència, la Fundació Tàpies de Barcelona vol reiniciar-se per adaptar-se a una situació econòmica, social i cultural que ben poc té a veure amb la de l'època en què es va inaugurar, el 1990. Les circumstàncies han canviat tant des d'aleshores que, segons el president del patronat de la institució, Xavier Antich, cal “entrar en una nova etapa, en continuïtat, això sí, amb el més positiu d'aquests últims 25 anys”. No es parla de trencament, sinó de “reactualitzar-se i posar-se al dia”.

La institució aprofitarà, sens dubte, l'empenta que li vol donar el seu nou director, Carles Guerra, que és a la fundació des del setembre. “No és que tinguem fatiga, però sí consciència que el model amb el qual ha funcionat fins ara la fundació ja no se sosté”, diu Guerra.

La primera fase del repensament de la fundació està previst que s'allargui fins al 2020 i afectarà tant els òrgans de governança com els equips de treball, com també la necessària reconnexió de la fundació amb la ciutat i el país.

Pel que fa al Patronat, per exemple, està previst ampliar el seu nombre de membres en quatre persones i arribar així al màxim que permet la llei de fundacions (16 membres). En l'aspecte econòmic, amb un pressupost que de nou vorejarà l'1.900.000 euros, la fundació buscarà més recursos externs i noves complicitats. I és que del pressupost, i després de les retallades dels últims anys, només el 44% prové de subvencions públiques: la Generalitat (278.000 euros), l'Ajuntament (529.000) i, amb molta menor mesura, el Ministeri de Cultura (48.000 euros, un 2,6% del total).

Les complicitats, en canvi, es buscaran per camins menys pecuniaris. Un exemple n'és que la fundació ha alliberat tota una planta de l'edifici que servirà per acollir professionals del sector cultural i artístic que treballin en projectes concrets. Aquest intercanvi no comportarà transacció econòmica de cap mena.

La programació del 2016, d'altra banda, començarà a final de gener amb una exposició que testimonia l'esclat de l'art informalista a Europa (del qual Tàpies va ser-ne part) i de l'expressionisme abstracte als EUA per mitjà d'una seixantena d'obres d'artistes com Lucio Fontana, Dubuffet, George Mathieu i el grup Gutai, procedents de Les Abbattoirs de Tolosa. Per complementar-la, també es veurà una exposició d'obres de Tàpies que corresponen al període del 1955 al 1965.

A l'estiu, arribarà la segona part d'una exposició del polifacètic artista Harun Farocki, mort fa dos anys, que començarà al gener a l'IVAM de València i que està comissariada pel mateix Carles Guerra la viuda de l'artista, Antje Ehmann. A Barcelona, l'exposició se centrarà en l'obra de Farucki sobre el món del treball. Al novembre, a la Tàpies hi haurà una mostra del jove artista manresà Oriol Vilanova, que mostrarà el seu treball al voltant la seva ingent col·lecció de més de 30.000 postals.