Nova veu per a l'art

Fa només uns mesos semblava impossible que els artistes catalans poguessin recuperar la seva veu. El dramàtic final, amb conflicte judicial pel mig, de l'associació que havia vetllat pels seus interessos durant 35 anys no feia presagiar res de bo. Però l'esforç i la il·lusió per crear una nova entitat han estat immensos. I la Plataforma Artistes Cat (PAC) ja és una realitat.

Això sí: una realitat molt diferent de l'antiga Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC). “Si una cosa teníem clara era no caure en els errors del passat. Calia pensar un model associatiu completament regenerat”, explica Nora Ancarola, una de les 50 sòcies fundadores de la PAC, la Paca com l'anomenen simpàticament. I no caure en els errors del passat significava renunciar a una estructura jeràrquica. “La PAC funcionarà de manera transversal, transparent i col·laborativa. En cap cas piramidal”, subratlla un altre dels socis fundadors, Tomás Pariente.

Tot el procés per culminar en la creació de la plataforma s'ha regit per aquest esperit. Des del mateix moment que es va donar per acabat el projecte de l'AAVC, després que el jutge tanqués l'expedient del concurs de creditors, un petit grup de membres de la seva darrera junta es van activar. Des del juny i fins al novembre han estat recorrent tot el territori català, organitzant trobades amb el sector, “discutint tots junts aquest nou model associatiu”, precisen. Una dotzena de reunions van acabar configurant una massa de més de 200 persones implicades en la reconstitució de l'associació.

La darrera trobada es va celebrar abans de Nadal a Manresa i llavors es van prendre les decisions més importants: entre altres, la llista de 25 persones que de manera col·legiada conduiran l'entitat. D'aquestes, n'hi haurà cinc que durant dos anys faran les tasques de coordinadores de les cinc comissions de treball: Tomás Pariente lidera la comissió d'administració i serveis; Líria Porcar, la coordinació de seus; Nora Ancarola, la política i relacions externes; Mireia Sellarés, els projectes professionals, i Daniel Gasol, la recerca i educació.

“És una aposta molt ambiciosa, ens costarà tirar-la endavant, però hi creiem. Estem molt emocionats”, va exclamar abans-d'ahir Ancarola en la presentació de la PAC a Barcelona. L'acte es va celebrar al Centre d'Estudis i Documentació del Macba davant un centenar d'assistents. Hi havia expectació. I una certa satisfacció col·lectiva que deixa enrere la lamentable crisi de l'antiga AAVC, amb denúncies al seu portaveu històric, Florenci Guntín, el judici contra el qual segueix el seu curs, acusat d'haver fet un mal ús dels fons de l'associació.

“Ara el repte és tenir una plataforma forta. Necessitem que els artistes tinguin una veu forta que els representi”, subratlla Ancarola. Hi ha altres novetats, com ara que no és imprescindible ser artista per ser soci de la PAC (la quota costarà uns 60 euros anuals), sinó tan sols compartir els seus principis fundacionals. També està oberta a col·lectius, no només a persones físiques. “Volem ser al més inclusius possible.”

Hi ha molta feina a fer. La situació per a la gran majoria de creadors del país ha anat empitjorant els últims anys de desfeta econòmica. Combatre la precarietat laboral és un dels grans maldecaps del sector. “Hi ha coses molt bàsiques que no es respecten, com ara que els artistes cobrin uns honoraris mínims”, lamenta Mireia Sellarés.