Poemes en un clic
L'Ars Santa Mònica presenta la primera exposició sobre la literatura digital que qüestiona els límits de l'autoria i analitza el paper, cada cop més actiu, del lector
“Les noves eines digitals donen més llibertat al lector a l'hora d'interpretar l'obra”
No hem d'entendre per literatura digital els textos en format PDF ni tampoc els llibres electrònics. No. Sinó la literatura que utilitza el mitjà electrònic per a crear, aquella que neix directament en un entorn digital i només se la pot llegir en aquest. L'Ars Santa Mònica proposa ara una exposició que repassa aquesta faceta de la creació contemporània poc coneguda pel públic en general. Paraules pixelades ofereix un recorregut diacrònic que engega amb les primeres experimentacions analògiques i transformacions digitals, fins a les darreres obres narratives i poètiques per a aplicacions (apps). Alguns dels exemples són la narrativa líquida i humida que és Strange Rain, d'Erik Loyer, o la narrativa intertextual de Conduit d'aération, d'Alexandra Saemmer.
Aquests nous formats plantegen la frontera entre literatura i les art plàstiques, ja que és un tipus d'experiència lectora que es basa bàsicament en l'aspecte visual. “És una literatura no lineal en què el lector genera el text”, analitza Laura Borràs, comissària de l'exposició juntament amb Giovanna di Rosario. Un dels casos recollits, per exemple, és Patchwork Girl, de Shelley Jackson, del 1995, en què el lector, clicant damunt de diferents espais, pot generar una història mitjançant pedaços de textos, tot plegat basant-se en el clàssic de Mary Schelley, Frankestein. Sense oblidar els primers hipertextos, com Afternoon, a Story, de Michael Joyce, considerat com l'Homer de la literatura digital. “Les noves eines digitals permeten explorar nous camins creatius i donen més llibertat al lector a l'hora d'interpretar l'obra, la qual cosa fa detonar els límits del concepte d'autoria”.
La mostra també dedica un apartat a la creació catalana digital, que segons Borràs “és homologable a la creació internacional”. S'hi troba des dels pioners de l'experimentació d'avantguarda com Joan Salvat Papasseït, fins al Tarot de Marsella, de Ramon Dachs, o bé les obres guanyadores del premi Vinaròs de literatura digital: Retorn a la Comallega (2006), de Ton Ferret, i La casa sota el temps (2007), d'Isaías Herrero. En format app hi ha Infinit, de Màrius Sampere.
Paral·lelament a Paraules pixelades, que es podrà veure fins al 10 d'abril, l'Ars Santa Mònica també ha programat la mostra Real Time, Art en temps real, que aplega el treball d'artistes programadors que reflexionen sobre la relativitat del temps i sobre com els individus participen en el món.
