Davallada final cap a la buidor

La mort de Louis XIV, d'Albert Serra, ha captivat i fins ha commogut a Canes, on la crítica internacional la reconeix com una pel·lícula sublim en què regna la presència de Jean-Pierre Léaud, actor revelat l'any 1959 en el mateix festival amb Els 400 cops i que serà homenatjat demà amb una Palma d'Or honorífica durant l'acte d'entrega de premis.

Una, i no és l'única, es pregunta per què aquesta obra mestra sobre una agonia, amb la seva bellesa tan estranya com imponent, no ha entrat a concurs dins la secció oficial, on ahir, en canvi, van competir dos films que, essent tan diversos, comparteixen la mateixa capacitat per irritar: The last face, de Sean Penn, i The neon demon, del danès Nicolas Winding Refn.

Protagonitzada per Javier Bardem i una Charlize Theron que hi demostra les seves limitacions interpretatives, la nova pel·lícula dirigida per Sean Penn narra amb una certa confusió temporal la relació amorosa entre dos metges d'organitzacions humanitàries que coincideixen en una missió a Libèria en plena guerra interna. Vol ser un film humanista, de bona consciència, però irrita per la seva voluntat de transcendència, a través d'una veu narrativa sempre disposada a la frase lapidària amb l'efecte de caure en el ridícul, i per la falsedat de les seves imatges suposadament poètiques.

Pel que fa a Nicolas Winding Refn, la seva pretensió estilística, com si volgués signar cada pla, embolcalla la buidor que, després de triomfar a Canes amb Drive, ja va manifestar a Sólo Dios perdona.

Encara se supera en aquest sentit amb The neon demon, film que presenta una noia que, acabada d'arribar a Los Angeles amb el desig de triomfar-hi com a model, causa furor i enveja per la seva suposada singularitat: una es pregunta per què en la mesura que, interpretada per Elle Faning, sembla igual que les seves rivals. No se sap si, amb la seva fredor, vol ser una crítica al món de la moda i la submissió a la imatge. En tot cas, el film irrita pel cinisme, les pretensions de les imatges publicitàries, la misogínia tremenda, l'estúpid desig de provocar amb necròfiles, vampirismes i fins canibalismes i, a vegades, una imitació de pacotilla del cinema de David Lynch.