Un estol de traduccions

L'explosió de segells editorials que ha sacsejat el panorama editorial català els darrers anys ha tingut una conseqüència clara en el nombre de títols traduïts que s'ha posat a disposició dels lectors. Ja no estem parlant de les grans obres imprescindibles de la literatura universal –la majoria de les quals ja es trobaven en la nostra llengua–, sinó que es fila més prim, buscant la perla, aquell títol desconegut, tal autor oblidat o, simplement, emprenent noves traduccions de clàssics.

És el cas de La metamorfosi, de Kafka, que ha traduït de bell nou Marta Pera Cucurell per a Sembra Llibres. Amb pròleg de Joan Miquel Oliver, l'edició mostra un Kafka “fàcil”: “La dificultat que ens planteja l'autor en aquest cas és que ens el creiem”, assevera Oliver. El llibre disposa, a més, de les il·lustracions de la valenciana Aitana Carrasco, brodant una edició atractiva, fins i tot per als joves.

Adesiara proposa una primera traducció d'un títol que la majoria de gent coneixerà per la pel·lícula que en va fer François Truffaut. Es tracta de Jules i Jim, a càrrec de Maria Cirera. L'autor, Henri-Pierre Roché (París, 1879-Sèvres, 1959), era un col·leccionista d'art (amic i promotor de Picasso) corresponsal de guerra, autor de novel·les la majoria de les quals van romandre inèdites. De fet, pocs anys abans de la seva mort va escriure Jules i Jim basant-se en una història triangular que havia viscut amb el seu amic escriptor i traductor alemany Franz Hessel.

Una britànica a Itàlia

També s'ha portat a la gran pantalla Un abril prodigiós, que ens arriba en català gràcies a Dolors Udina, publicada per El Cercle de Viena. La presentació són quatre frases: “Un castell italià. Quatre angleses. I només trenta dies, però d'un abril prodigiós”. La història, creada per l'escriptora Elizabeth von Arnim, es va publicar el 1922, i també té un rerefons autobiogràfic. Von Arnim (Sydney, 1866-Charleston, EUA, 1941) va viure una vida de novel·la. Casada unes quantes vegades (i amant ni més ni menys que de H.G. Wells), va desembarcar a Portofino per passar uns dies al Castello Brown, propietat del cònsol britànic. Aquest és el germen d'un llibre que, a principis del segle XX, anima les dones a prendre les regnes de la seva vida i ser lliures.

Pouant en la pedrera nord-americana (de la qual ha extret autores força desconegudes aquí com ara la punyent Lucia Berlin), L'Altra Editorial recupera un títol descatalogat fa vint anys: La balada del cafè trist, de Carson McCullers, amb traducció de Yannick Garcia. La nouvelle que dóna títol a aquest volum, que inclou sis narracions més, gira al voltant d'un triangle amorós, però aquest cop terrible i fascinant. L'autora d'El cor és un caçador solitari (que L'Altra Editorial té previst publicar properament) descriu un món a la deriva, però profundament poètic, i amb uns personatges que pràcticament pots tocar.

L'Avenç proposa La vida de Txèkhov, d'Irène Némirovksy. D'ençà que es va publicar a França Suite francesa, el 2004, una novel·la inacabada que va guanyar a títol pòstum el premi Renaudot, els lectors han redescobert l'obra d'aquesta escriptora d'origen rus que va morir a Auschwitz. La vida de Txèkhov, traduïda del francès per Margarida Casacuberta, és això: una biografia deliciosa escrita amb la voluntat de retratar el Txèkhov íntim. Només cal dir que engega amb l'escena d'una baralla familiar en què Anton plora perquè el seu germà gran no vol ser el seu amic; mentrestant, el pare escridassa la mare, una escena a la qual el nen està avesat. Némirovksy, que va escriure la seva obra en francès, comparteix una mateixa sensibilitat amb l'autor de L'hort dels cirerers, i combina relat autobiogràfic amb una reflexió sobre la literatura russa.

Tusquets posa al dia l'obra de Milan Kundera amb noves traduccions de títols bàsics com La insuportable lleugeresa de l'ésser. Molts d'aquests títols estaven escrits originàriament en txec, però l'escriptor els ha revisat i “fixat” en francès. Ara arriba el torn de La vida està lluny d'aquí (1969), que ha traduït un coneixedor com és Xavier Lloveras. Títol kunderià al cent per cent, la novel·la reflexiona sobre el decalatge entre l'ideal i la realitat a través d'un adolescent que vol ser poeta en l'ambient resclosit del comunisme a Txecoslovàquia.

Viatgem als Estats Units, i concretament a Salem, amb La bruixa Lois d'Elisabeth Gaskell (1810-1865). Clàssic de la literatura gòtica, aquest títol, traduït per Pere Guixà i publicat per Angle Editorial, ens trasllada a un dels episodis més pertorbadors de la història: la caça de bruixes a finals del segle XVII a Nova Anglaterra. Gaskell retrata l'ambient opressiu i supersticiós de l'època amb perícia de narradora, i no per casualitat està considerada com una de les grans escriptores angleses del segle XIX.

I també poesia

Acabem amb poesia, amb Música de Cambra (La Desclosa), uns versos de joventut de James Joyce. La traducció i el pròleg són de Paulí Arenes i Sempera, que explica l'impacte que va tenir Ezra Pound quan els va descobrir al tombant del segle XX, amb un Joyce encara desconegut pel públic. Buscant la seva veu, Joyce s'allunyava dels poetes decadentistes per fer una poesia farcida d'imatges: “Per a ell la lírica havia estat una expressió total del seu caràcter subjectiu.” L'edició és bilingüe, en anglès i català.