Un camió ple de vida i d'art

Els joves artistes estan desemparats arreu. Sovint tenim la temptació de creure que com aquí enlloc les passen tan magres. Però el fet és que tots, siguin d'on siguin,
tenen els mateixos problemes. I n'hi ha un que és la mare de tots els problemes: disposar d'un espai per poder crear.

George Lloyd-Jones i Nettle Grellier es van estampar contra la crua realitat quan van acabar els estudis a la universitat de Brighton. Tenien l'opció de fer el que fan la majoria d'artistes anglesos acabats de llicenciar, que és córrer cap a Londres a buscar-se la vida. A patir la vida, de fet. Van tenir una altra idea: inventar-se ells mateixos el seu espai vital i creatiu, barat i pràctic.

Els artistes necessiten molt poca cosa per tirar endavant. El món els ha fet així, uns supervivents nats extremadament camaleònics per poder-se adaptar en situacions d'una precarietat esfereïdora. Lloyd-Jones i Grellier van comprar l'estiu passat un atrotinat camió de mudances i el van transformar en la seva casa taller. Van construir la seva llar i el seu estudi en un contenidor mòbil de 9 metres de llarg, 2,4 d'amplada i 4 d'alt. “Ens va seduir la idea de poder viure i crear en un espai portàtil que ens permet viatjar i fer de la nostra vida i el nostre art una experiència de coneixements molt oberta i improvisada. No planifiquem res, anem on ens donen una oportunitat”, expliquen.

Fa tres setmanes, i després de recórrer tot França, van arribar a Barcelona. Van aparcar el camió, d'un color verd cridaner, a Montjuïc i van començar a preparar l'exposició que es va inaugurar abans-d'ahir a Untitled BCN, a Gràcia. Xavier Kaye i Jessica Casey, els artífexs d'aquest projecte amb tanta empenta, els han convidat a exhibir les primeres pintures sorgides de la seva aventura, amb la qual repten un món terriblement hostil amb els talents emergents.

L'exposició Zigzag (fins al 15 de juny) és com un diari visual del periple. Aplega una bona colla de pintures, la majoria de petit o mitjà format: “Lògicament, hem hagut de reduir les dimensions de la nostra obra.” Però és justament allò més senzill, humil, pobre i aparentment insignificant el que dóna sentit a la temàtica del conjunt. Els dos artistes han cercat la bellesa en el que tenen més a prop dins del camió, el que els fa servei en el seu dia a dia, o en l'entorn més immediat, quan fan les parades, momentànies o per un cert temps. El menjar, els estris de la cuina, les minúscules finestres que els connecten amb l'exterior... però també tot el que té d'intangible aquest viatge que flirteja constantment amb la sorpresa i l'imprevisible, com els silencis del paisatge, la calma de la solitud en tantes estones mortes o els estats d'ànim canviants que modela la llum del dia. La quotidianitat, la batalla diària per sobreviure, s'ha integrat totalment en el procés creatiu. “Abans tenies la feina d'artista ben estructurada, amb un horari. Aquí dorms al costat de les teles que has pintat, i això òbviament té un efecte”, precisen.

La quarantena de peces que s'exhibeixen estan a la venda a uns preus molt modestos. I, exposició a part, estaran encantats d'ensenyar a qui ho vulgui el seu taller mòbil: “Per a nosaltres està sent un experiment tan vàlid que pensem que molts altres artistes poden fer el mateix.”