Sívori: “La llegenda de Lepret és una crida a l'empatia pel dolor aliè”
Divuit escriptors i artistes participen en el llibre ‘Testimonis de Lepret', inspirats per un poema seu
Tindrà una segona part amb Fonalleras i altres autors
La llegenda de Lepret, un personatge geperut que viu al Barri Vell de Girona, cobra vida per mitjà de l'escriptor argentí resident a la ciutat Edu Sívori Alt i el seu llibre col·laboratiu Testimonis de Lepret. L'obra, composta per petits relats de disset escriptors il·lustrats per Oriol Tuca Vancells, personalitza la solidaritat que Sívori busca en la societat. “Lepret és una al·legoria de l'empatia pel dolor dels altres, el rebuig a la indiferència”, explica.
L'obra va sorgir d'un poema de Sívori que va escriure quan passejava pels jardins dels Alemanys. “Vaig veure que una nena petita donava el seu entrepà a un sense sostre davant la sorpresa dels seus pares”, un fet que el va inspirar per crear el geperut. “Els testimonis que han vist Lepret són les persones en qui s'ha manifestat la solidaritat”, remarca.
Èxit de la publicació
Després d'un primer lliurament reeixit que va reunir prop d'un centenar de persones a la presentació a l'hotel Llegendes, el 4 d'abril, Sívori afirma que hi haurà una segona part. “Preparem una altre lliurament de la llegenda de Lepret en què, entre altres creadors, hi haurà la col·laboració de Josep Maria Fonalleras, que també ha vist Lepret”, explica. Pau Lanao serà l'encarregat d'escriure el pròleg.
Testimonis de Lepret va obtenir “un suport institucional important”. Destaca un acte al centre cívic de Santa Eugènia el 14 de maig en què va participar l'alcaldessa, Marta Madrenas. L'actor Llorenç Carreras va interpretar el geperut Lepret.
Després d'haver obtingut un dels ajuts Kreas de l'Ajuntament de Girona per a iniciatives culturals, Sívori projecta visitar associacions, escoles i centres cívics fins al 2017, per presentar el personatge de Lepret als més petits.
“Hem intentat que la llegenda es convertís en una iniciativa familiar, i ara volem acostar-nos a un públic jove”, comenta. Les pròximes parades seran a l'Associació Escudella Solidària, a la biblioteca de Sant Gregori i a l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador.
No obstant això, el principal objectiu de Sívori és que la història de Lepret formi part de Girona, al costat de les altres llegendes. “M'agradaria que tothom es fes seva la llegenda, que formés part de les visites guiades de Fem Ciutat, que es mimetitzés amb les altres històries”, diu l'autor.
La iniciativa de crear Lepret també respon al bon acolliment que va rebre Sívori en arribar a Girona. “Visc aquí des de fa 15 anys. Vull tornar a la ciutat el que aquesta m'ha donat a mi: una casa”, explica. “És el meu agraïment.” També és un crit a la llibertat. La llegenda és, alhora, una reivindicació contra l'existència de presos polítics al seu país d'origen, com ara Milagro Sala. “Sóc un poeta social, i rebutjo les injustícies.”