Sió encara respira

Lavínia o la guerra dels poetes és un còmic escrit per Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933. Barcelona, 2012) i dibuixat per Enric Sió (Badalona, 1942. Barcelona, 1998). Va ser publicat l'any 1967 per trameses a la revista Oriflama. Era una sàtira política i cultural de la Catalunya de l'època situada en un marc de ciència-ficció. No és ni de bon tros l'obra artísticament més sòlida de Sió, però té un valor testimonial molt gran ara que som a l'any en el qual se situava l'acció. I històric, ja que està considerat el primer còmic d'oposició al franquisme.

Lavínia és un país ciutat governat per les dones, al front del qual hi ha la batllessa, Maria Aurèlia. La paraula està prohibida i els missatges és transmeten només amb imatges publicitàries i televisives.

Però hi ha una força de resistència clandestina: els poetes que no volen que la paraula desaparegui. En el relat apareixen personatges com Serrat, Raimon, Quico Pi de la Serra, Manuel de Pedrolo, Jordi Pujol, Joan Fuster i Mercé Rodoreda, entre d'altres.

El còmic, només reeditat en una revista especialitzada en crítica d'historieta ja fa anys, ha estat ara tornat a publicar en el marc de la Setmana Negra de Gijón en un acurat catàleg en què també s'inclouen diverses historietes de Sió de la sèrie Mis Miedos 2, mai editades relligades, i diversos articles d'especialistes que analitzen l'obra del dibuixant badaloní.

El llibre ha estat publicat amb motiu de l'organització d'una exposició d'originals i d'una taula rodona a la Setmana Negra d'homenatge a l'autor, que paradoxalment ha estat reivindicat aquest estiu a Astúries, quan a Catalunya no ha rebut el reconeixement que la dimensió i la transcendència de la seva obra mereix. Sió, a principi dels anys setanta, també va tenir el reconeixement del saló de Lucca, a Itàlia, on va rebre un premi Yellow Kid, un dels més prestigiosos premis d'historietes, que, com tòpicament però amb tota raó se sol dir, és equiparable als Oscars de cinema. També és paradoxal que hagi estat el Ministeri de Cultura qui hagi patrocinat la mostra de les obres.

Quan va estar viva la iniciativa de creació del Museu del Còmic a Badalona es va parlar que seria el marc idoni per donar visibilitat a l'obra del badaloní, però ara per ara el projecte està estancat.

La idea de retre-li un homenatge dins de la Setmana Negra de Gijón va néixer del dibuixant de còmic i especialista del mitjà Ángel de la Calle, responsable de continguts de l'esdeveniment cultural asturià. De la Calle li va proposar fa temps a Carmen Amorós, vídua del dibuixant, que quan arribés el 2016 es podria organitzar un acte de reivindicació a Sió.

Un fet també sorprenent és que el catàleg editat va ser lliurat de franc als assistents a la taula rodona; la resta es distribuirà entre biblioteques i entitats culturals. L'obra té 240 planes.

A la taula rodona hi van intervenir el crític de còmic Yexus i el periodista Vincent Sanchis, que va tractar un tema que va afectar molt la trajectòria d'Enric Sió: la censura. El dibuixant va exiliar-se per la pressió de la dictadura, però a Itàlia, on va viure uns anys, tampoc no va trobar la llibertat que anhelava: Va haver de redibuixar un còmic sobre Casanova per un llibre col·lectiu sobre el personatge, i li va ser censurada una historieta en què apareixia una silueta d'un guàrdia civil al mig d'una diana. També hi sortien el seu personatge Mara i Valentina de Guido Crepax.