La Borsa
Més valors
Economia

El futur d’un sector clau

El cava vol tornar a jugar a primera

L’Estat atorga els primers segells de cava de paratge qualificat a 9 cellers catalans

Són caves amb una criança mínima de 36 mesos

L’espiral de desprestigi que arrossega el cava internacionalment per culpa de l’aposta de les grans marques per la quantitat abans que la qualitat podria haver començat a arribar el final. El sector fa anys que rumia com sortir d’aquesta crisi que ha situat el cava com el vi escumós més barat del món i tothom coincideix que l’única sortida és recuperar el prestigi a base de posar en valor els bons caves, que existeixen i en són molts, sobretot a Catalunya. Per intentar apaivagar el malestar del sector i aturar les dissidències públiques o en privat de cada cop més cavistes, el Consell Regulador del Cava, l’únic consell regulador controlat per l’Estat, va proposar, ara fa un any, crear una nova categoria per diferenciar els caves d’alta gamma dels de gran consum, que es poden trobar per sota dels dos euros al supermercat.

Dimecres, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, va aprofitar la seva visita llampec a Vilafranca del Penedès –la capital del vi, no del cava, que és Sant Sadurní d’Anoia– per anunciar l’aprovació dels primers caves que portaran el segell distintiu de qualitat cava de paratge qualificat. S’han concedit a nou cellers, tots catalans: vuit del Penedès i un d’Alella, al Maresme. De fet, el que certifica aquest segell és que el cava procedeix d’una finca específica –d’aquí que s’anomeni de paratge– amb un rendiment de producció de màxim 8.000 kg per hectàrea i verema, de vinyes amb més de 10 anys d’antiguitat i, entre d’altres, amb una criança mínima en ampolla de 36 mesos, quatre vegades el topall mínim que exigeix el Consell Regulador per als caves joves, que és de 9 mesos.

Freixenet i Codorniu, encara ara els dos principals productors de cava malgrat les dificultats que travessen les dues empreses (econòmiques i familiars), no han volgut quedar al marge d’aquesta operació per tornar a situar el cava en primera divisió, i en aquesta primera tongada han aconseguit 4 dels 15 caves de paratge qualificat: 3 Codorniu i 1 Freixenet, sota la marca Casa Sala. La resta de cellers seleccionats són caves mitjanes o petites, algunes molt conegudes, d’altres no tant, que ja fa anys que prediquen al desert que l’aposta per la qualitat és l’únic camí per intentar la remuntada: Gramona, Torelló, Recaredo, Juvé i Camps, Vins el Cep, Alta Alella i Castellroig-Sabaté i Coca.

El cava de paratge qualificat, però, no resol una de les reivindicacions històriques del sector a Catalunya, com és posar en valor el territori on va néixer l’escumós català: el Penedès, on es concentra més del 90% de la producció total de cava. Però aquestes són figues d’un altre paner.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SANDRA ÁLAMO
RESPONSABLE DE L’OBSERVATORI SOCIOECONÒMIC D’OSONA

“La consolidació econòmica no es veu reflectida en l’àmbit social”

El 22 de febrer, a les 17.30 h, es presentarà en una sessió oberta a la seu de Creacció, a la Casa Convalescència de Vic, el 4t Informe de Competitivitat d’Osona, fer per l’Observatori

vic
 
economia

Freixenet manté la seu a Sant Sadurní d’Anoia

 
Economia

Sanció de 800.000 euros a Terfrisa a Vilamalla

Vilamalla
 
Infraestructures

Sis reptes per una mobilitat sostenible al territori

girona
 
Economia

El 84% de les catalanes estan ocupades en quatre tipus de feina

 
Economia

Netmentora tanca el 2017 havent atès 116 emprenedors

 

La UGT veu poc futur als joves de la Selva marítima

LLORET / Santa coloma de f
 
Economia

Cellnex va guanyar 33 milions d’euros el 2017, 17,5% menys

 
TANTXTANT

Col·legis professionals: una ganga?