“Va ser un estiu molt dur regant un per un tots els ceps de la vinya”

(J.M.) Sempre tenim alguna cosa a fer, costa parar. Ara estem en plena poda però si no ens toca posar adob.

(J.M.) Alguns són morts. Cap de les nostres previsions era que a partir del març no plogués i va ser així fins al setembre. Va ser un estiu molt dur i ens va tocar regar un per un tots els ceps. El terreny també porta un dèficit hídric acumulat d’altres anys.

(J.M.) Feia molts anys que aquí no s’hi veien ceps, potser als anys seixanta. Es va netejar la pineda que s’hi havia plantat amb l’objectiu de fer biomassa. Crec que és importants que es torni a treballar la terra i també pel territori ja que els espais oberts actuen de tallafocs en cas d’incendi.

(E.A.) Una cosa va portar a l’altra. Primer va ser en Joan que va fer horta. Per a mi va ser una adaptació a l’entorn rural fins que vam fer la primera collita i el vi de prova pels amics.

(J.M.) A moltes cases del poble s’hi ha fet vi, però cap dels dos venim de pagès. Es pot dir que hem començat de zero, sense terres ni un tractor. Vivim de masovers i les vinyes que portem són contractes de custòdia agrària.

(E.A.)Vam impulsar l’associació Pensa en Vi el 2010 per comprar els dipòsits i una petita premsa que ens calia per començar a fer vi. L’associació vol vetllar per recuperar la cultura del vi i de les vinyes al Maresme.

(J.M.) Ara mateix a Arenys de Munt som dos cellers que produïm per vendre, però de petits productors en som 22. Això és un petit tresor, que la gent conservi el costum de fer vi per al seu autoconsum. Una bona opció seria fer petites vinyes amb un celler comunitari on cadascun pogués elaborar 5.000 ampolles.

(J.M.) Vam demanar-ho a l’Ajuntament perquè fins al 2016 era un dret exclusiu de les DO que es pogués plantar vinya nova. Ara ens toca plantejar si etiquetem algun vi perquè veiem que som un celler petit que quedem lluny i desvinculats d’Alella. (E.A.) Ser-hi ens ha permès formar part de les rutes del vi d’enoturisme i donar-nos a conèixer com a celler.

(J.M.) Aquí tenim pansa blanca i monestrell, que és la varietat Mataró. A les altres vinyes del veïnat de Mata i a Sant Cebrià hi tenim garnatxa, cabernet, merlot i sirà, en un parell d’hectàrees més.

(J.M.) Comptem com a mínim tres anys i amb la sequera potser seran quatre. Sabem que és un projecte de futur i tenim ceps més i menys productius. Ara fem entre 4.000 i 5.000 ampolles i duplicar-ho ens aniria just i hauríem d’ampliar per emmagatzemar ampolles. La idea que tenim és superar les 10.000 ampolles. (E.A.) Amb un celler petit és factible, però caldrà els propers anys millorar l’organització per facilitar la feina.

(J.M.) T’adones que ningú és profeta a la seva terra i veus que t’acaben valorant més a Barcelona quan anem a fires. El 12 de febrer serem a la fira dels Vins Nus que organitzem els mateixos productors per donar a conèixer només vins naturals tant de Catalunya com de fora.

(J.M.) Va un pas més enllà. Els vins ecològics en tenen menys quantitat, però tenen sulfits i es filtren i clarifiquen. En poden tenir fins a 100 mil·ligrams per litre els negres i 150 els blancs i rosats. En els naturals estem a menys de 5 i no els filtrem ni clarifiquem. L’altra diferència és que la pell del raïm impregnada de llevats que inicien la fermentació és la dels autòctons, sense conduir els gustos.

(E.A.) Són conceptes que lliguen amb la filosofia dels vins naturals i algun d’aquests restaurants ja afegeix els nostres vins. És el treball sense pressa, curós, de proximitat i qualitat.

(J.M.) La vinya està més airejada a 280 metres i els fongs no proliferen tant. El terreny és pobre, sense argiles que retinguin l’aigua i el granit del Maresme dona el seu toc àcid i singular.

(E.A.) Sí, els Sis Vincles, el nostre primer blanc natural.