Economia
L’Estat permetrà retirar els diners dels plans de pensions
El Consell de Ministres elimina el requisit de la situació excepcional per recuperar el capital al cap de 10 anys
Potencia aquest estalvi privat, tot i assegurar que la prestació pública està garantida
El Consell de Ministres espanyol va autoritzar ahir el reial decret llei que permetrà recuperar els diners que els estalviadors tinguin col·locats en els plans de pensions. Fins ara, aquest capital només es podia rescatar abans de l’estipulat en el contracte en cas d’algunes situacions excepcionals, que es concretaven en atur de llarga durada, risc de desnonament del domicili o una malaltia greu. Amb la nova normativa, que es podrà fer efectiva a partir del 2025, només caldrà que hagin passat deu anys des de la subscripció del pla. A més, aquests productes rebran encara una altra empenta per potenciar-los: una rebaixa de les comissions màximes de gestió. Es calcula que, amb aquesta mesura, d’aquí a set anys, uns vuit milions d’inversors en plans de pensions podran disposar d’un capital que en global suma més de 68.000 milions a tot l’Estat.
El text que correspon als terminis per al rescat dels fons entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, mentre que la nova normativa respecte a les comissions retardarà la seva aplicació dos mesos. Qualsevol aportació es podrà retirar al cap de deu anys, i en el cas dels estalvis dipositats abans de la data del reial decret, el termini de tall per començar a comptar serà el 31 de desembre del 2015.
Quant a les comissions, que ja van ser rebaixades el 2014, el reial decret llei estableix que s’aplicarà un màxim del 0,85% per als plans amb fons de renda fixa, un d’1,3% per als mixtos i un de l’1,5% per als plans basats en fons de renda variable. D’aquesta manera, la comissió mitjana, segons la distribució del patrimoni entre els diferents tipus de fons, passa de l’1,5% a l’1,25%. En dipòsits, la comissió màxima cau del 0,25% al 0,2%.
El govern espanyol creu que, a més de la disponibilitat, l’estalvi de costos comportarà un augment de la rendibilitat que compensarà en part l’efecte negatiu que han tingut tants anys de tipus d’interès baixos. També s’inclouen com a actius aptes per als fons les participacions en els fons de capital risc europeus i els fons d’emprenedoria social europea.
Segons el ministre portaveu del govern popular, Íñigo Méndez de Vigo, el decret pretén fer més atractius els plans de pensions, i molt especialment entre la gent jove. No obstant això, i com que la notícia feia pràcticament inevitable la suspicàcia sobre la sostenibilitat de les pensions públiques, el ministre portaveu es va afanyar a desmentir qualsevol sospita assegurant que aquestes prestacions “són un dret” que l’executiu presidit per Mariano Rajoy “s’ha encarregat de garantir”.
Crítiques de Gestha
La mesura, que havia estat anunciada pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va rebre ahir crítiques dels tècnics del Ministeri d’Hisenda, organitzats a l’associació Gestha, que van emetre una nota en què recorden que tot plegat no és cap novetat, perquè bàsicament desenvolupa la llei de reforma fiscal del 2014.
Gestha també denunciava, en la línia del que han indicat tant la Comissió Europea com l’OCDE, que els avantatges fiscals vigents –que consisteixen en la reducció de la base imposable de les aportacions als plans– són regressives, ja que redueixen la progressivitat de l’IRPF i concentren les aportacions més grans en les persones amb més ingressos. Així, la meitat dels partícips que no arriben als 30.000 euros d’ingressos anuals es van beneficiar de poc més del 29% de les reduccions fiscals, mentre que l’altra meitat, que supera el límit esmentat d’ingressos, van aprofitar gairebé un 71% de les bonificacions.
LES XIFRES
Els ‘baby boomers’ pagaran el doble per jubilar-se
La generació del baby-boom, nascuda entre el 1960 i el 1975, tindrà una doble imposició a l’hora de jubilar-se. Serà, segons un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, la factura que pagaran pel fet de ser un col·lectiu nombrós i viure més anys. Els investigadors consideren que això és una “desigualtat”, perquè repercuteix sobre el col·lectiu sense tenir en compte les cotitzacions que han realitzat. L’estudi, titulat El factor demogràfic en la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya i firmat per Albert Esteve, Daniel Devolder i Amand Blanes, recorda per exemple que, per les condicions demogràfiques, el 1970 l’edat de jubilació s’hauria pogut fixar en 56,8 anys, i en 60,7 el 2009. Alerta, però, que les condicions favorables no es repetiran, ni per una improbable recuperació exprés de la fecunditat ni per un gran saldo migratori positiu. Ara bé, el treball conclou que, si es modifiquen els paràmetres econòmics, augmentant els nivells de cotització, fomentant la feina entre els joves i igualant la participació laboral entre homes i dones es milloraria la sostenibilitat del sistema a curt i mitjà termini.