El preu dels pisos s'anota el repunt més fort passada la crisi
L'habitatge es va encarir un 7,4% el 2016
Només Madrid, amb un 9% de pujada, supera l'avanç del Principat
Els espais de segona mà, més cotitzats
A falta de perspectiva per saber si es tracta d'una nova bombolla immobiliària, el que està clar és que el preu de l'habitatge registra una empenta decidida un cop passada la crisi, un impuls que sembla reflectir la recuperació del sector immobiliari. Ho confirmaven les dades oficials de l'institut estadístic espanyol, l'INE, que en el balanç de l'any revelava que a Catalunya el preu de l'habitatge va marcar un repunt del 7,4% i situava el Principat com el segon territori de l'Estat on aquest encariment va ser més substantiu, després d'un esprint trimestral d'un 1,2% en el quart tram de l'any.
Enrere han quedat les caigudes de preus del 2008 (10,3%) o les fortes patacades del 14,3% successius del 2011 i el 2012, sempre intercalant altres anys amb retrocessos també significatius. No va ser fins al 2014 que es va començar a notar la recuperació, lleu, al principi, d'un 2,2%, que es va ampliar el 2015 amb un 5,9% i que confirmen les xifres més recents.
Només la comunitat de Madrid, on el 2016 els pisos es van pagar en global un 9% més cars que el 2015, va superar la taxa catalana i va encapçalar el rànquing estatal el 2016.
L'INE desglossa el tipus d'habitatge entre nou i de segona mà. En el cas del primer, el preu va pujar un 5,3% a Catalunya respecte als dotze mesos previs, tot i que de l'octubre al desembre l'evolució va ser negativa en aquest segment, concretament amb una caiguda de l'1,9%.
En el cas de l'habitatge de segona mà, va progressar més d'acord amb la taxa general, ja que trimestralment va créixer un 1,5%, que va deixar el tancament de l'any amb un increment del 7,7%.
Es dona la circumstància que, si bé en el cas dels pisos de segona mà Catalunya continua sent el segon territori del rànquing (només precedit per Madrid i estalonat amb les Balears, amb un 6% d'encariment anual), l'evolució és ben diferent en el cas de l'obra nova.
Així, el ritme de pujada a Catalunya, l'esmentat 5,3%, és igualat, per exemple, per Canàries i superat per Extremadura (6,9%)i, de nou, Madrid, amb un 6,4%, tot i que el punt de partida dels preus és molt divers en tots els casos.
En el conjunt de l'Estat, l'INE també va comunicar que la variació anual de l'índex de preus de l'habitatge va augmentar mig punt en el quart trimestre del 2016 i que es va situar en el 4,5%, de manera que també suma tres anys consecutius a l'alça.
LA XIFRA
Comptes i perills d'una represa esperada i temuda
El rebrot dels preus era molt esperat pel sector, després de les fortes baixades que hi va haver després de l'esclat de la bombolla. Segons un estudi del portal immobiliari Fotocasa, el preu de l'habitatge de segona mà a Catalunya s'ha abaratit, de mitjana, 138.426 euros en els últims deu anys.
El mateix informe indica que, quan es va assolir el preu màxim, un pis mitjà a Catalunya costava 309.136 euros i ara se'n paguen 170.710 de mitjana.
Però s'anuncien canvis importants. El director del gabinet d'estudis del portal Pisos.com, Manuel Gandarias, recorda que, d'ençà que es va capgirar la tendència, les pujades han estat “constants”, i que la major part dels estudis que analitzen els preus dels habitatges s'expressen en la mateixa línia. “Un cop passada l'etapa d'estabilització iniciada el 2014, ara en vindrà una altra d'expansiva”. En aquest nou context, per l'expert el principal repte del sector serà “contenir els costos del sòl i de la construcció”. Aquests dos elements s'estan encarint a un ritme molt superior al mateix preu dels habitatges, i a més estan variant molt en funció de la localització. En algunes ciutats, de fet, funcionen com a motor de referència del mercat.
