Crèdits més professionals

Han passat quatre anys des de que la plataforma Arboribus tanqués la primera operació de ‘crowdlending' a l'Estat. Aleshores aquesta modalitat de finançament, que bàsicament consisteix en que particulars deixen diners a empreses en forma de préstec, era una gran desconeguda. Avui hi ha més d'una desena de plataformes a l'Estat que es dediquen a aquesta activitat, tot i que encara, explica un dels fundadors d'Arboribus, Josep Nebot, “hi ha moltíssimes empreses que no coneixen aquesta opció”. El mercat, però, creix sense parar i l'operativa d'aquesta plataforma catalana n'és un molt bon exemple. Dels 150.000 euros que va mobilitzar el 2013, en sis mesos d'activitat, va saltar als 6 milions d'euros el passat 2016. Per a enguany Nebot confia en mantenir el ritme de creixement i assolir els 12 milions d'euros.

Aquest salt prové no només del major coneixement entre les empreses i la captació de companyies més grans, sinó sobretot per la “professionalització” dels inversors, explica Nebot. Del particular amb estalvis i a la recerca d'una rendibilitat atractiva —al voltant del 5%—, la plataforma ha passat a donar entrada als inversors institucionals i avui aquests ja representen el 40% dels 3.500 registrats. El canvi es va accelerar sobretot l'any passat pel guany de transparència, que ha portat la nova llei de ‘crowdlending' i la posterior supervisió de les plataformes per la CNMV. Ara Arboribus compta amb inversors professionals i family office i negocia amb fons d'inversió especialitzats en aquest tipus d'operacions. L'atractiu és evident perquè les rendibilitats de les operacions freguen el 5%, que ja descompta una mora d'entre l'1,8% i el 2%.

Captar inversors més grans vol dir també poder assumir operacions més grans. La plataforma ja ha tancat préstecs de 450.000 euros i ara n'estudia de mig milió d'euros: “Això alhora ens ha permès tenir empreses de major volum”. La forquilla és àmplia. Cal un mínim de facturació de mig milió per a poder accedir a la plataforma (i en breu pujarà al milió d'euros), i la majoria de les que treballen amb la plataforma passen dels 5 milions d'euros de xifra de negoci, “i treballem amb firmes més grans, de 50 milions d'euros”. El nexe en comú és que busquen alternatives a la via clàssica del finançament bancari, que avui encara representa més del 90% del mercat: “Diversificar les vies de finançament els atorga una major fortalesa financera, i els nostres costos són molt competitius respecte de la banca,i per això les empreses guanyen consciència”, destaca Nebot.

Els bancs també i per això es miren molt de prop l'activitat que fan plataformes com Arboribus. Saben que encara es mengen quasi tot el pastís del crèdit a empreses però són conscients que el ‘crowdlending' no fa sinó créixer i per això Nebot explica que una de les novetats importants aquest any pot ser tancar algun tipus d'acord amb una entitat financera: “Des de que vam començar a operar ens han seguit i hem tingut reunions amb la banca i ara estudiem tancar una aliança per a la co-inversió”, avança. L'objectiu, que l'entitat financera en qüestió dupliqui la quantitat prestada pels inversors adscrits a Arboribus, i per tant, afegeix Nebot, “tenir entrada a empreses encara més grans amb necessitats més elevades de finançament”.