Economia

Infraestructures

Atlantia-Abertis, una fusió que arriba 10 anys després

La nova companyia resultant gestionaria prop de 14.000 quilòmetres d'autopistes i tindria un valor de 35.000 milions

Els italians condicionen l'operació a la implicació directa de CaixaBank

Amb deu anys de retard, finalment la fusió dels dos gegants europeus de la concessió i les infraestructures podria arribar aquest 2017. Aquesta setmana passada tant el grup italià Atlantia –controlat per la família Benetton– com Abertis –empresa de la qual CaixaBank (a través de Criteria Caixa) és la principal accionista, amb un 22,3%– van confirmar els contactes per dur a terme una possible integració de la catalana dins la italiana a través d'una oferta pública d'adquisicions d'accions (OPA), que en tot cas només seria de caràcter amistós, segons va confirmar divendres Giovanni Castellucci, conseller delegat d'Atlantia. Castellucci insistia que Criteria Caixa havia de continuar sent un soci de reverència en la nova companyia. “Serà amb ells amb qui haurem d'analitzar l'atractiu del projecte”, va afirmar.

L'import de l'operació podria arribar fins als 17.000 milions d'euros, un punt, aquest, que s'especula en cercles econòmics però que no ha estat confirmat per cap de les dues parts. El que sí que és cert és que la nova companyia resultant gestionaria uns 13.600 quilòmetres d'autopistes repartides en 8 països, a banda dels satèl·lits d'Hispasat i un grup d'aeroports (entre ells, els dos de Roma) i que facturaria uns 10.400 milions d'euros anuals. La capitalització de la nova companyia resultant, si es tenen en compte els valors de mercat de les dues companyies, seria de 35.000 milions d'euros.

Malgrat el silenci i les filtracions, els termes de l'operació es podrien conèixer ben aviat, després que Giovanni Castellucci expliqués a la junta d'accionistes italiana que no mantindria els mercats pendents de la concreció de l'oferta durant molt de temps, després que s'hagi donat a conèixer i l'expectació que això ha generat.

En el fet rellevant que Abertis va enviar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la matinada de dimecres s'explica que les directives d'ambdues companyies s'han reunit després que la italiana mostrés l'interès per realitzar una possible operació corporativa i que “entre les possibles alternatives van comentar la possibilitat d'estructurar l'operació com una oferta pública d'adquisició d'accions sobre Abertis, amb diverses possibilitats de contraprestació”, és a dir, en efectiu, amb valors o amb una combinació de totes dues possibilitats, “sense arribar a una proposta concreta al respecte”.

Operació amistosa

El que sí que va descartar Castellucci és que l'operació contempli la venda d'actius d'Abertis, entre ells les participacions a l'operador d'antenes de telefonia mòbil Cellne o la filial de satèl·lits Hispasat. “Fins i tot en l'escenari en què sigui necessari una major aportació de capital, no és d'esperar que, com a pas previ, s'hagin de vendre actius”, va dir. “Seria un error dissenyar una operació que contempli la venda d'actius importants”, va concloure.

“La nostra estratègia és el creixement i l'optimització del cost de capital”, va dir, i va insistir que “una operació no amistosa que no consideri la implicació del primer accionista d'Abertis, La Caixa, no ens interessa”. “Volem ser una solució i no un problema...” Sembla que ara, a diferència de fa uns anys, l'operació es tancarà bé.

LA XIFRA

17.000
milions d'euros
estimen alguns analistes l'abast de l'operació de fusió d'Atlantia amb Abertis.

LA DATA

13.12.06
Abertis i Autostade
van abandonar els seus plans de convertir-se en un gegant de la gestió d'infraestructures.

Una aliança que s'ha fet esperar

El festeig entre les dues companyies no és nou i podríem dir que és una bona relació que s'ha fet esperar. L'any 2006, les dues companyies (llavors Atlantia s'anomenava Austostrade) van intentar una aliança que va fracassar a finals d'any per l'excés de proteccionisme del govern italià. Amb tot, deixaven la porta oberta a la possibilitat de reprendre-ho en un futur. “L'operació és vàlida en si mateixa, per als accionistes, per als mercats i per als sistemes dels països als quals pertanyen” les companyies implicades, que “desitgen que en un futur es puguin tornar a donar les condicions per reconsiderar el projecte”, van dir. Salvador Alemany, president llavors i encara ara d'Abertis, el tenia ben guardat a la nevera.

Amb tot, Abertis va sortir del capital d'Atlantia el gener del 2011, quan va vendre el 6,68% de les accions que li quedaven en el grup italià i va tornar al país l'any passat amb la compra de dues societats que controlen el 51,4% del grup industrial A4 Holding, els principals actius del qual són les autopistes A4 i A31, arribant al 59,93% del capital al febrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA