Iberpotash vol abocar al Cogulló, amb limitacions
L'empresa presenta unes mesures que permetrien reduir els residus, però admet que encara necessitarà el runam més enllà de la data de la sentència
La firma demanarà una pròrroga al jutge conjuntament amb la Generalitat
Iberpotash va anunciar ahir al matí les mesures que està estudiant conjuntament amb la Generalitat per a l'anomenat període transitori; és a dir, el temps que hi ha entre el 30 de juny –quan la sentència del TSJC obliga a deixar d'abocar al runam del Cogulló de Sallent– i l'acabament de la rampa de Súria, una infraestructura cabdal per poder absorbir els treballadors de la planta de Sallent que Iberpotash calcula que tindrà llesta entre finals del 2018 i principis del 2019.
Malgrat la sentència, però, les mesures inclouen el fet de poder continuar abocant al Cogulló durant aquest període transitori, tot i que amb un volum molt més baix. És a dir, l'empresa planteja adoptar processos nous de treball que estan enfocats a reduir al màxim el que ara s'aboca, però admet que necessita continuar dipositant la sal sobrant al runam fins que no tingui la rampa acabada.
L'empresa té molt definides cinc alternatives. La primera és augmentar el triatge del material dins la mina, un fet que faria que ja no sortís a la superfície un 30% de la sal que no s'utilitza i que va a parar al runam. En el procés tradicional, els miners arrencaven tot el material en el seu conjunt i el triatge de la potassa –el mineral preuat– i la sal –la part que es llança– es feia a l'exterior. Ara es proposa fer aquesta part a la mateixa mina. D'aquesta manera, la sal sobrant ja es queda sota terra. Ahir, fonts d'Iberpotash van avançar que ja s'ha començat a treballar amb la nova directriu.
La segona mesura proposa que es prioritzi el Cogulló a l'hora d'agafar la sal que es comercialitza com a sal de desgel per a les carreteres. Ara s'agafa tant de Sallent com de Súria i, depenent de la producció i la demanda, es fa servir tant sal extreta nova –la que surt de dins de la mina– com la sal que ja hi ha als runams. La idea és prioritzar l'escombrera del Cogulló per fer aquestes vendes, i encara més si es té en compte la primera mesura, que és la que parla de reduir un 30% la sal que surt de dins la mina.
La tercera mesura proposa portar més mineral en brut de Sallent cap a Súria, un moviment que Iberpotash fa des del juny del 2016 per anar traslladant part de la producció d'un centre a l'altre. Des de l'any passat, una flota de 90 camions trasllada 2.000 tones diàries de mineral en brut de Sallent perquè sigui tractat a Súria. Sumen 40.000 tones al mes i representen un 25% de la producció de Sallent. La direcció d'Iberpotash va explicar a aquest diari (vegeu edició de l'11 de juny del 2016) que augmentar les tones era poc viable “per un tema de regulació dels camions dins les instal·lacions”. Tot i això, ara es veu factible incrementar el volum. Iberpotash no va detallar ahir en quina quantitat.
La quarta mesura proposa treure més rendiment del col·lector de salmorres, ja qua ara no s'aboca tota la quantitat que hi ha autoritzada “per qüestions de producció”.
La nova planta
La cinquena mesura descriu una nova planta de purificació de sal per a Sallent. Segons l'empresa, estaria operativa el gener del 2018 i treballaria per al mercat de sal de desgel. Durant el període transitori, agafaria sal que surt de la mina, que d'aquesta manera ja no aniria al runam. Un cop la rampa estigui feta, l'agafaria del Cogulló. L'empresa no va detallar ni el cost de la planta ni el nombre de treballadors que podria assumir.
Amb els nous processos de treball, Iberpotash calcula que durant el període transitori el volum actual del Cogulló creixerà menys d'un 5%. L'empresa va explicar que un estudi extern n'ha garantit la viabilitat. En aquests moments, Iberpotash està acabant de descriure les mesures, que s'estan consensuant amb la Generalitat, per demanar una pròrroga de manera conjunta davant del jutge.
LES XIFRES
La CUP critica “el xantatge” dels llocs de treball
Les assemblees de la CUP del Bages van donar ahir el seu suport als treballadors que depenen de Sallent –5.000 entre directes i indirectes–, però alhora van recordar que no és possible continuar abocant al Cogulló. La sentència, van dir, “s'ha de complir i el mateix passarà amb altres sentències que aviat seran fermes i que obligaran l'empresa no només a aturar els abocaments, sinó a reduir els runams”. Segons la CUP, ICL ha guanyat 400 milions en deu anys, una quantitat que entenen que és suficient per “internalitzar els costos de l'aturada mantenint els llocs de treball actuals”. Només cal, diuen, que “assumeixi un volum de beneficis una mica inferior”. També assegura que l'empresa “és absolutament viable amb abocaments o sense” i insta Iberpotash a complir la legalitat mediambiental i a garantir els llocs de feina. En el cas que no ho faci, demana que les mines passin a ser gestionades de manera pública, “tal com ja va passar entre el 1991 i el 1998”. Així, diu la formació rupturista, s'acabaria “el xantatge” dels llocs de treball i els beneficis recaurien al territori. La CUP farà avui un acte per explicar les seves propostes. En paral·lel, al Nou Congost de Manresa es farà la jornada de recollida de firmes que ha muntat el grup de suport a la mineria.
