El ram de la fruita es planteja el futur sense els ajuts pel vet rus
Tres anys després, no han aconseguit apujar-ne els preus, la UE no sembla disposada a renovar-los i el ministeri proposa arrencar arbres
Tot i els baixos preus, el creixement d’exportacions no s’atura i el conreu s’expandeix
A l’agost del 2014, en represàlia per la posició política de la UE en el conflicte d’Ucraïna, Rússia va tancar les fronteres a les importacions europees de fruites i hortalisses. Per al productors catalans de fruita dolça, el rus no era un mercat preferencial, però sí per a d’altres productors europeus, que redirigien les exportacions a mercats naturals de la fruita catalana, i van inundar-ne el mercat. Tres anys després, tot i els ajuts europeus, els productors noten una crisi de preus en què el vet rus és sols un factor conjuntural.
Els ajuts “excepcionals“ de la UE pel vet rus, acordats el 2014 per la pressió de les organitzacions agràries i les empreses del sector, es van activar ahir, amb un capital de 70 milions a repartir pels productors europeus. Estan destinats a retirar excedents, cap a la indústria dels sucs i de la beneficència. Enguany els ajuts europeus han estat “prorrogats” per un any, però amb una quota susceptible de subvenció menor. El comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan, va dir divendres: “Sempre farem costat als nostres agricultors, però aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una modernització i simplificació de la PAC.” El sector es comença a fer la idea que no es renovaran.
Les solucions per remuntar la crisi de la fruita dolça són complexes d’articular a tota la cadena. Mentrestant, els preus han estat baixos fins i tot en campanyes –com l’última–, sense pràcticament estocs. I enguany, amb una producció alta, el panorama no millora. Xavier Gorgues, responsable del sector de la Unió de Pagesos, avança: “El ministeri ja parla de mal estructural i ens diu que arrenquem, perquè hi ha massa producció. Però la responsable és la distribució. Al final de cada any, no queda res per vendre. Si ha estat mal venut, els socis de les cooperatives han de demanar explicacions als gerents.” I hi afegeix: “Quan parles de fer plataformes de venda, ningú ho vol.” David Borda, responsable de JARC, coincideix en el fet que “sols haurien de vendre fruita de primera categoria i retirar la resta”. JARC és favorable a la retirada dels ajuts pel vet rus: “A la indústria del suc hi ha anat la fruita de 2a i 3a categoria, però ha enfonsat els preus per a tots, perquè se l’ha assortit de productes gratuïts.” I hi afegeix: “És evident que aquests ajuts no han funcionat.”
Si bé a Rússia ja han buscat nous proveïdors, com ara Turquia, i han començat a plantar pomes a Sibèria, durant aquests anys el global de les exportacions catalanes han crescut. Pel que fa a préssecs, han passat de 103.021 tones el 2010 a 407.402 el 2016. I en pomes, s’han doblat, segons dades de Fedex. El vet rus està amortitzat, però el problema de preus també està dins de casa.
LES FRASES
2.000 hectàrees més en 5 anys
Paradoxalment i malgrat la crisi, el nombre d’hectàrees de conreu de fruita dolça no ha parat de créixer. En els últims 5 anys, les plantacions catalanes han sumat 2.039 hectàrees, segons dades del Departament d’Agricultura.
El creixement l’ha liderat el préssec, el 45% del conreu de tota la fruita fresca –excepte cítrics–, amb 942 hectàrees més (13.341 ha en total l’any passat). L’albercoc ha sumat 678 ha (1.594 ha), la poma, 595 (10.062 ha) i la nectarina 419 ha (9.980 ha). Solament ha retrocedit el conreu de pera, amb la pèrdua d’un miler d’hectàrees. “L’administració ens diu que no ens pot anar tan malament, si hi ha més plantacions. Però que mirin la mida dels camps: al sector hi han aterrat inversors de fora –com ara constructores– i això n’explica el creixement”, assegura David Borda (JARC). I hi afegeix: “Hem retrocedit 300 anys, perquè anem cap als latifundis. La meitat de les explotacions agràries han desaparegut en sols dues dècades.”
Els sindicats agraris fa anys que reclamen ajuts per a un nou pla de reconversió varietal. Arbres joves, de varietats que millorin la qualitat i adaptabilitat de la fruita als mercats.