Economia

Territori

Platges i turisme per a tothom

Municipis, Mifas i el patronat treballen per suprimir barreres i oferir serveis a persones amb mobilitat reduïda i gent gran

Són un mercat creixent i més enllà de l’estiu

L’accessibilitat, amb la supressió de barreres físiques i arquitectòniques i l’aplicació de solucions pensades per a persones amb mobilitat reduïda i altres discapacitats, s’obre camí de mica en mica en el sector turístic. El Grup Mifas fa anys que hi treballa, amb jornades, accions de sensibilització i assessorament a institucions i empreses privades. I el seu president, Albert Carbonell, destaca alguns casos de poblacions del litoral on s’ha fet molta feina: Sant Antoni de Calonge, Lloret de Mar i, en els darrers mesos, Sant Feliu de Guíxols. El Patronat de Turisme Costa Brava-Girona xifra en una quarantena llarga el nombre de platges adaptades.

Des del punt de vista d’una platja inclusiva, Calonge-Sant Antoni hi va començar a apostar l’any 2004, recorda l’alcalde, Jordi Soler. Amb una creixent dotació de recursos materials i humans, la platja de Torre Valentina ha esdevingut “la referència per a persones amb algun tipus de discapacitat”. Aquest any hi han incorporat la vuitena cadira amfíbia, un parc que els permet donar servei a particulars i fins i tot a grups amb una caseta amb vestidors i lavabos adaptats, grua per traslladar els banyistes de la cadira de rodes a la cadira amfíbia i una zona d’ombra amb pèrgola.

Carbonell destaca que, a banda de les cadires, una eina que cada cop es fa servir en més llocs de la Costa Brava, cal anar en aquesta línia “un pas més enllà”. Les zones d’ombra són imprescindibles per allargar l’experiència d’un dia de platja: “Poder-se banyar més d’un cop i descansar sense exposició al sol, ja que moltes persones amb lesions medul·lars sovint no suen en les zones insensibles i hi acumulen escalfor”, explica el president de Mifas.

A Sant Feliu, Carbonell valora l’esforç que ha fet el municipi aquesta temporada, amb una inversió de 20.000 euros per complementar el recurs de la cadira. El regidor de Platges, Salvador Calabuig, destaca també la zona d’ombra vinculada a la biblioplatja, l’ampliació dels itineraris de les passarel·les i iniciatives com ara una dutxa adaptadaper a usuaris amb mobilitat reduïda, la millora d’accessos, crosses per al bany i una barana d’acer inoxidable dins de l’aigua perquè els usuaris puguin salvar l’esglaó de la sorra i surtin de l’aigua amb més facilitat enmig de l’onatge.

A més, han adaptat els vestidors i l’accés als lavabos, i l’edil indica que de cara a l’any vinent miraran d’ampliar el nombre de places d’aparcament per a vehicles de persones amb minusvalidesa. L’altra novetat és una grua que Carbonell qualifica de “bàsica, tant per castigar menys la musculatura del personal auxiliar com per reduir el risc de nafres i contusions en els usuaris”.

Més accessibilitat arreu

Mifas ha promogut en els darrers anys accions divulgatives perquè, al marge dels serveis de les platges, edils i empresaris detectin les barreres que encara perviuen als carrers i establiments, com ara expedicions a bord de cadires de rodes per conscienciar sobre els obstacles. El seu president recorda que de poc serveix adaptar les platges si després hi ha poquíssimes places hoteleres accessibles, itineraris adaptats i restaurants preparats.

“Els privats han d’anar-hi apostant, perquè, per exemple, una grua per banyar-se en una piscina pot costar uns 4.000 euros, i és una inversió que pot tenir perfectament cabuda en el pressupost anual d’un hotel gran o mitjà.”

Des dels consistoris es van fent accions en aquesta línia, i el patronat vol accentuar la promoció de destinacions accessibles, un segment de mercat que només a Europa té 83 milions de turistes potencials, dels quals, un 70% estan en disposició física i econòmica de viatjar, i majoritàriament acompanyats. Poden ser un bon recurs per desestacionalitzar temporades, però aquí Carbonell també observa que convindria allargar el calendari de prestació de serveis a les platges fins a l’octubre.

Vèncer les barreres també en zones d’interior

E.A

A més de l’atractiu de les platges, el Patronat de Turisme també treballa en matèria d’accessibilitat a l’interior de la demarcació. Una de les novetats més destacades enguany ha estat l’adquisició de tres cadires anomenades Joëlette, amb la voluntat d’acostar persones amb problemes de mobilitat als espais naturals que disposen de la Carta Europea de Turisme Sostenible: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el del Montseny i el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.

L’oferta turística d’establiments i serveis adaptats del conjunt de la demarcació de Girona va creixent de manera progressiva. El patronat destaca les places d’allotjament accessible, la millora en el servei de línies regulars i discrecionals de transport per a persones amb mobilitat reduïda i usuàries de cadires de rodes i el fet que “proliferen nombroses empreses d’activitats que ofereixen productes adaptats per a persones amb diversitat funcional com ara vela, globus aerostàtic, caiac, hípica, submarinisme, bicicleta i parapent”.

D’altra banda, una altra de les línies de treball que han abordat aquest 2017 ha estat un estudi de diagnosi de l’accessibilitat entre les 700 empreses i entitats turístiques associades a l’entitat, per conèixer la situació real i planificar accions. Al Baix Empordà, el Consell Comarcal també avança en una línia paral·lela: a partir de la tardor, començaran a fer sessions formatives de 20 hores entre empresaris i tècnics municipals per divulgar, a més de la normativa i les obres físiques, aspectes com ara la manera de tractar persones amb discapacitat. Hi ha altres detalls que de vegades passen desapercebuts, com ara el fet d’oferir llocs web adaptats, canvis senzills i econòmics, però que al final acaben beneficiant molta gent i democratitzant serveis.

Del ‘baby boom’ al ‘senior boom’

Molts dels recursos per a persones amb mobilitat reduïda acaben beneficiant molta altra població, com ara famílies amb cotxets de nadons i gent gran que havia anat abandonant l’hàbit de banyar-se a la platja. És el cas de la Nèlida, una barcelonina que aquesta setmana espremia al màxim l’estada de vacances a Sant Feliu. Fa més de dues dècades que estiueja al municipi –“vam començar venint als hotels dels germans Anlló”, recordava– i acaba de descobrir el servei de la cadira amfíbia, després d’anys sense ficar-se a l’aigua per por de caure.

Carbonell destaca que, “després del baby boom de fa algunes dècades, com que cada cop hi ha més esperança de vida, ens encaminem cap al senior boom”, un nou escenari afavorit per altres factors com ara l’envelliment actiu, la disponibilitat de temps per a viatjar i uns ingressos estables. En zones de l’Estat espanyol com ara Múrcia i les Canàries fa anys que hi treballen, i és una nova oportunitat poc explotada a la Costa Brava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia