La bretxa laboral és ampla

Quotes obligatòries de representació femenina, curriculum vitae anònim, vigilància envers les discriminacions i més ajudes són algunes de les receptes que els experts recomanen per fer front a la persistent bretxa de gènere laboral que, només en termes salarials, ronda el 20% a l’Estat espanyol.

“En qualsevol variable es troba que la dona està pitjor: més taxa d’atur, més temporalitat, més parcialitat no desitjada, salaris més baixos...” Així ha resumit la situació el subdirector de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) i coautor d’un ampli estudi sobre el tema de la bretxa entre homes i dones en el mercat laboral a l’Estat espanyol, José Ignacio Conde-Ruiz.

Segons les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre d’aquest any, la taxa d’atur femenina és en el 19%, mentre que la masculina se situa en el 15,64%. Així mateix, el 73,6% dels llocs de treball a temps parcial estan ocupats per dones i la taxa d’assalariats amb contracte temporal és del 27,8% en les dones enfront del 25,9% dels homes. “Les condicions laborals i els salaris de les dones són pitjors encara que estan millor formades [...]. És una inversió en capital humà, un talent que no ens podem permetre desaprofitar”, ha assenyalat Conde-Ruiz. Segons l’estudi de Fedea, actualment, el 67% de les dones entre 20 i 50 anys ha completat l’educació secundària superior, enfront d’un 58% dels homes. I el 43% de les dones té estudis terciaris, enfront del 36% dels homes.

Aquest mateix estudi, que xifra al voltant del 20% la bretxa salarial, també apunta a algunes de les causes, que, fonamentalment, comencen a casa. “La discriminació comença en el moment que es decideix formar una família. Aquí comença la bretxa, i ja queda oberta per sempre”, hi ha afegit Conde-Ruiz.

En xifres, les dones dediquen diàriament 2,5 hores a tasques domèstiques (incloent-hi cures infantils), 1,4 hores menys al treball remunerat i 1 hora menys a l’oci o al temps lliure. “Estan discriminades en el mercat laboral perquè el repartiment de tasques a la llar és asimètric o hi ha desigualtat al si de la família perquè estan discriminades en el treball? És el peix que es mossega la cua però urgeixen mesures”, ha resumit Conde-Ruiz.

Recomanacions

Entre aquestes mesures, ha pres rellevància el currículum anònim o cec, després d’una iniciativa anunciada al juliol pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per crear un programa pilot. La iniciativa, ja implantada en altres països del nostre entorn, suprimeix referències personals, com ara el nom, el sexe, l’edat i la fotografia, per tal de centrar-lo en les capacitats del candidat al lloc de treball a cobrir. Aquesta pràctica pot ajudar en una primera selecció, però les barreres hi continuaran sent en el moment que es plantegi l’entrevista. Per això, Conde-Ruiz ha enumerat altres mesures clau per afrontar la persistent bretxa laboral.

Per començar, reclama més ajudes a la família, especialment a l’educació en l’etapa de zero a tres anys, així com ampliar els permisos de paternitat. Però, sobretot, s’esmenta la importància de les quotes obligatòries de caràcter temporal en determinats àmbits, com ara consells de grans empreses o organismes judicials.

“La quota no ajuda la dona mediocre a pujar, sinó que fa fora homes mediocres”, ha apuntat Conde-Ruiz, que advoca per un organisme específic, com una mena de defensor, que vigili aquests temes en el treball i a què es pugui acudir en cas de proves discriminatòries.

Els sindicats, d’acord

Des dels sindicats, s’han suggerit mesures similars: “Quotes, quotes i quotes”, ha subratllat Ana Herranz, de CCOO, que també veu vital el projecte del currículum cec. “Es treuen discriminacions i prejudicis en una primera selecció”, ha assenyalat. Herranz reclama també més plans d’igualtat, més tasques de diagnòstic i més transparència en les retribucions. “Les empreses es remeten als convenis, i les bretxes s’amaguen en els complements que escapen de la negociació col·lectiva”, ha apuntat la representant sindical.

Des de la UGT també recorden que el manteniment de la bretxa salarial en aquests percentatges implica la perpetuïtat de la bretxa en pensions i apunten, en un estudi recent, que aquestes diferències són encara més grans en els sectors més precaritzats. Per exemple, en l’hostaleria, en què representen una mica més de la meitat de l’ocupació, les dones cobren 12.563 euros de mitjana, un 25% menys que els homes, mentre que en el comerç la bretxa salarial se situa en el 28,67%.