Cal fer créixer l’oferta del lloguer

L’estudi que sobre els preus de lloguer publica trimestralment la Cambra de la Propietat Urbana de Girona evidencia que la crisi va provocar fins l’any 2012/2013 baixades constants dels preus de lloguer. Els anys següents, fins al 2016 inclòs, els preus queden estabilitzats i el 2017 s’enceta un nou període en què els preus del lloguer pugen arreu.

Els increments que s’han produït a les comarques gironines no tenen res a veure amb la situació de les grans ciutats, com ara Barcelona o Madrid, que tenen una problemàtica social diferent i generen grans titulars en els mitjans de comunicació. L’increment a les poblacions gironines entre els mesos de desembre de 2016 i 2017 es concreten en valors més petits: de 50 euros a Girona i Olot; 14 euros a Figueres, o 30 euros a la zona costanera entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Les problemàtiques de les grans ciutats són unes, i les de la resta de zones del país són unes altres. Ara, la causa principal és la mateixa per a tothom: la manca d’oferta d’habitatges, que davant una demanda molt activa desequilibra el mercat. A més a més genera, en primer lloc, escassedat d’habitatges i, per tant, moltes dificultats perquè els qui busquen pis trobin l’habitatge que s’ajusti a les seves necessitats. I, en segon lloc, l’increment de preu (com ja s’ha comentat). No és convenient que persisteixi en el temps un mercat tensat amb poca oferta i constants pujades de preus. Cal actuar per corregir la tendència i, davant la debilitat de l’oferta, la recepta és clara: incrementar el nombre d’habitatges de lloguer en el mercat. Fins al moment no s’han executat mesures per incentivar el mercat. Recordem polítiques que ja s’havien portat a terme, com ara el foment de la rehabilitació d’habitatges que no estan en condicions, o les de foment de construcció d’habitatges de protecció oficial de lloguer; uns estímuls, uns ajuts, creats per activar l’aportació de nous habitatges al mercat.

Per altra banda, és incoherent tenir un mercat de lloguer tensat per la poca oferta i paral·lelament permetre l’existència d’una considerable borsa d’habitatges buits, tancats, en mans dels bancs o dels grans tenidors. En aquest cas parlem d’habitatges que es poden posar ràpidament al mercat perquè ja estan construïts. Potser en algun cas els cal una adequació ràpida, però la problemàtica perquè no estiguin al mercat és bàsicament jurídica. Cal reconèixer, però, que l’actual marc polític no ha estat gens favorable per desenvolupar polítiques en aquest sentit.

Per altra banda, es troba a faltar l’existència d’un parc suficient d’habitatge social, que en molts països d’Europa han desenvolupat les administracions públiques. És un dèficit reconegut, que ve de lluny. Les administracions no han invertit en habitatge el que calia, una tendència que segueix sense corregir-se malgrat que tothom és conscient que el mercat de lloguer està tens. Les administracions no estan actives en aquest àmbit, quan és el que caldria esperar. No és solució actuar sobre els preus limitant-los; històricament tenim una llarga experiència en “rendes congelades” que van desincentivar l’oferta de lloguer, fins a situar Espanya a la cua d’Europa en nombre d’habitatges de lloguer. Confiem que sabrem trobar camins per disposar d’un mercat de lloguer amb una bona oferta, que permeti trobar a cada persona o família el tipus d’habitatge que necessita; i alhora que els preus no sobrepassin la capacitat econòmica que permet l’actual mercat laboral.