La Borsa
Més valors
Economia

El Grup Padrosa s'implanta a Sud-amèrica amb dues filials de grues al Brasil i a l'Uruguai

S'afegeixen a les empreses de transport per carretera que ha obert en els darrers anys a Eslovàquia, Lituània i Alemanya

El grup empresarial Padrosa, un dels més potents i sòlids de l'Alt Empordà, té tres divisions: transport de mercaderies i transports especials, tant estatal com internacional; grues de gran tonatge, i una patrimonial, per al lloguer de sol industrial. Aquesta estructura es va definir l'any 1995 coincidint amb el tercer relleu generacional a l'empresa, que va ser creada per Pere Padrosa Simón, l'any 1923.

En aquesta darrera etapa, s'ha projectat a l'exterior i s'ha situat en una bona posició en els mercats europeus amb l'obertura de tres filials a Bratislava (Eslovàquia), Vílnius (Lituània) i Nuremberg (Alemanya). Aquesta decisió es va adoptar com a conseqüència de l'ampliació de la Comunitat Econòmica Europea, que deixava Espanya com un país perifèric en el context del transports de mercaderies per carretera a Europa. La deslocalització de les grans empreses i la seva implantació a països de l'Est va fer que el Grup Padrosa obrís filials en aquests països. La presència a l'exterior ha servit, per exemple, per compensar la caiguda d'un 30% del negoci de l'empresa a l'Estat espanyol amb motiu de la crisi, i hagi pogut mantenir la xifra de negoci. En aquesta línia, i a causa de la caiguda de la construcció a l'Estat, ha obert recentment dues empreses filials de grues a Sud-amèrica, en concret a l'Uruguai i al Brasil, aprofitant que en aquests països la construcció està a l'alça.

Els primers GPS

El transport per carretera és el segell identificatiu de l'empresa. Les seves especialitats són en el sector de l'alimentació –productes de càrrega seca– i l'electrònica i els electrodomèstics. Va ser de les primeres de l'Estat que va fer transport internacional. Això va passar l'any 1969 en obrir una empresa a tocar de Perpinyà. També ha estat pionera en la incorporació de tecnologia d'última generació en els vehicles. L'any 1992, quan encara la telefonia mòbil era ben precària, es va dotar tots els vehicles d'un sistema telemàtic en GPS per facilitar les connexions i el trasllat de les mercaderies. Això permet interconnectar els camions amb els clients, que en tot moment saben els estocs que tenen en ruta i, a la vegada, a l'empresa, estructurar una xarxa de camions en ruta que fa que les mercaderies no estiguin mai parades i arribin més aviat al destí. Ara, amb col·laboració amb el Centre d'Intel·ligència Artificial de Bellaterra, que depèn del Centre Espanyol Superior d'Investigacions Científiques (CESIC), estan desenvolupant un nou sistema telemàtic de darrera generació. Aquest és un valor afegit que s'incorpora a la flota de 350 camions que disposen i que renoven cada cinc anys. La vida útil d'aquests vehicles, que tenen un cost de 120.000 euros per unitat, és d'un milió de quilòmetres.

LES DADES

Nom
Grup Padrosa, dedicat al transport de mercaderies per carretera i a grues de gran tonatge. També disposa d'una àrea de servei per a camions
Situació
Hostalets de Llers
Any de creació
1923
Flota
350 camions i 40 grues, la més grossa de 200 tones
Xifra de treballadors
370 directes i 50 indirectes
Volum de negoci anual
50 milions d'euros
Activitats paral·leles
Fundació Padrosa, que ha constituït el Museu de la Tècnica de l'Empordà amb les col·leccions d'aparells diversos de Pere Padrosa i Margarita Pierre
Plana web
www.padrosa.com
PERE PADROSA PIERRE

«Ara no hi ha eficiència en la gestió de les infraestructures»

Aquest figuerenc està considerat una de les màximes autoritats mundials en el transport de mercaderies per carretera i intermodal
JOSEP PUIGBERT

Pere Padrosa va estudiar Dret i Ciències Polítiques, i l'any 1995 es va veure abocat a portar l'empresa que va fundar el seu avi. També presideix l'associació del transport internacional de mercaderies a l'Estat espanyol i, des del desembre passat, el Consell del Transport de Mercaderies, de l'Organització Mundial del Transport, amb seu a Ginebra, que agrupa 170 organitzacions de 81 països. Per tant, està considerat una de les principals autoritats mundials del transport.

– Com s'ho fa per compatibilitzar els dos càrrecs a Madrid i a Ginebra i portar una empresa amb 370 treballadors?
– «Tinc tres sorts, i no per aquest ordre: m'apassiona la feina; el meu pare sempre em va involucrar a veure el funcionament del negoci, i això va ser una sort quan ho vaig haver d'agafar, i tinc una dona que entén que hagi de treure hores a la família per poder-ho fer.»
– Quin és el principal problema del sector?
– «Un problema estructural, de model. Hi ha una crisi de model perquè la voluntat política no va d'acord amb la realitat de mercat. La voluntat política és que hi hagi un transvasament important cap a la multimodalitat, i el mercat està entossudit a fer allò més ràpid, més còmode i més barat per al client, i això és la carretera. Aquesta divergència entre els estats i el món empresarial té una problemàtica, i les empreses hem de ser flexibles i adaptar-nos que, quan se surti de la crisi, no sortirem amb el mateix model.»
– El transport monopolitza les infraestructures de mobilitat.
– «Les infraestructures sempre van per darrere del creixement econòmic. Una altra cosa és preguntar-nos: som eficients a l'hora de gestionar les infraestructures? La resposta és ‘no', i valen molts diners per no ser-ho. Per molt que ens agradi el TAV, el manteniment d'un quilòmetre de via val 100.000 euros a l'any i 250.000, si ha un túnel. Ho podem pagar això socialment? Hem de veure quines infraestructures necessitem i com es poden pagar.»
– I cap on evolucionarà el transport per carretera?
– «S'ha de buscar una complementarietat en la gestió de les infraestructures entre la part pública i la part privada.»

La millor àrea d'Europa

El trasllat del Grup Padrosa als Hostalets de Llers, ara fa nou anys, va suposar ampliar les instal·lacions amb nous serveis. Primer, va ser una gasolinera que va franquiciar a l'empresa Petromiralles, que en té la gestió. Per aquest punt, hi poden passar –en època de bonança econòmica– 700 camions al dia. Aquest servei es va ampliar amb una àrea per a camioners, anomenada Services Center, que es va estrenar el 2007 i que recentment ha estat considerada, per una auditoria que fa la Comissió Europea, com la millor àrea de servei d'Europa. Es tracta d'un aparcament vigilat de 49.660 m², amb capacitat per a 317 camions; 4.000 m² de zones verdes, i un edifici de serveis de 1.500 m², que té un supermercat, un restaurant, sales de repòs, dutxes i espais per rentar la roba, entre molts d'altres serveis.

Pagar l'enllaç

L'any 2001, Transports Padrosa es va traslladar de Figueres al polígon dels Hostalets de Llers. Hi havia, però, un problema d'accessos a la N-II i l'AP-7, ja que en aquell punt eren caòtics perquè es formaven cues, no hi havia seguretat i la carretera s'inundava cada cop que plovia amb intensitat. L'obra consistent en un giratori i un pas elevat l'havia de fer l'Estat, tot i que la va acabar fent l'empresa. El seu cost va ser de 3,6 milions.

La «joia» de l'empresa

Entre els projectes que el Grup Padrosa ha desenvolupat en aquests darrers anys, la fundació segurament és la nineta dels ulls de la família. Com recorda Pere Padrosa Pierre, seguint la visió vuitcentista de l'empresariat català, aquesta família figuerenca es va plantejar una mena de «retorn social» cap a la ciutat. Aquest era el plantejament, mentre que el contingut el formen les més de setze mil peces de la segona onada de la revolució industrial, que ha reunit el matrimoni Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Mallol en menys de tres dècades. Amb la col·lecció i la fundació per gestionar-la, es va crear el Museu de la Tècnica de l'Empordà (2004), que es va fer a la primera seu de l'empresa, al carrer dels Fossos. Allà hi ha exposades tres mil peces, però ha quedat petit i actualment s'habiliten unes sales de la seu actual, a Hostalets de Llers, perquè es puguin exposar i visitar més col·leccions. Perquè el fons museístic augmenta setmana darrera setmana amb la feina incansable de Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre, que recorren mercats de segona mà de tot Europa comprant «material». El 1979 van comprar, al mercat d'antiguitats de Figueres, la primera màquina vella d'escriure, una Erika portàtil de 1910. Aquella peça va servir per arrencar una de les col·leccions de màquines de cosir i d'escriure més importants del món.

La fundació, però, no es limita al museu i a exhibir i estudiar les peces de les col·leccions, sinó que també es dedica a la recerca i divulgació de la ciència i la investigació. En aquest sentit, Pere Padrosa considera que des del mon empresarial, com passa als Estats Units, s'haurien d'incentivar aquestes activitats que acaben revertint en tecnologia i innovació.

La tercera generació de Pere Padrosa

L'empresa Transports Padrosa va ser fundada per Pere Padrosa Simón, l'avi de l'actual president, l'any 1923. S'havia quedat orfe de mare als nou anys i havia de passar molta estona amb el pare, que treballava de carreter en una empresa que s'anomenava Transports Deusedes. Quan aquest es va jubilar, va traspassar l'empresa al jove Padrosa. El primer camió va ser un Fiat de l'any 1932, amb el qual feien el repartiment de paquets a la comarca. Pere Padrosa Simón va haver d'anar a la guerra i, quan va tornar, havia perdut tots els camions. Acabat el conflicte, es va dedicar a construir-ne de nous aprofitant peces de camions que estaven fets malbé. L'any 1942, l'empresa ja tenia una flota de sis camions. També va enginyar la primera grua que va tenir l'empresa i que va ser la primera de la comarca, la Sirila –el conductor es deia Sirulo–, que es feia servir per descarregar trens de l'estació. En aquella època, van construir la seu del carrer dels Fosos, on ara hi ha el Museu de la Tècnica i on també vivia la família.

Poc a poc, l'empresa va anar ampliant els recorreguts i a l'any 1969 van internacionalitzar-la, obrint una filial a la Catalunya Nord aprofitant l'ascendència francesa de Margarita Pierre, que es va casar amb Pere Padrosa Puignau. Ell ha estat l'ànima de l'empresa en els moments de l'expansió internacional. Del carrer dels Fosos, l'any 1989, es van traslladar a la ronda de Barcelona –actual avinguda de Salvador Dalí– i, des de fa nou anys, als Hostalets de Llers. El president d'ara és el net del fundador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mercat laboral, feina i ocupació

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

Contractes públics

Managing partner i CFO Spherium Biomed

Revolució 4.0 i la transformació del consum

Catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, Vicedegà CEC i vicepresident ACCID

La paradoxa dels comptes que no s’haurien d’aprovar

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

El futur del país no és cosa de científics

CATEDRÀTIC DE BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR. FACULTAT DE BIOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
DE MEMÒRIA

Pau Balsells: feminista i stakhanovista

Professor de Política Econòmica de la UB

Sembrar la digitalització al camp

barcelona

Una línia circular per al metro?

Barcelona

Pors i tremolors

Barcelona