Barcelona, ciutat de la ciència

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquesta setmana al Saló de Cent el programa Barcelona, ciutat de la ciència, amb la intenció d’augmentar les subvencions municipals a la recerca fins a 2,4 milions d’euros i crear un premi emblemàtic, l’Hipatia, que la representi. No podem estar més a favor de la promoció de la ciència i de la implicació de les administracions en aquest objectiu, però de vegades hem de qüestionar l’eficàcia real i la translació a resultats d’aquest tipus d’anuncis. D’una banda, hi ha sempre la tendència a presentar un recull extens d’objectius estratègics (deu en aquest cas), que a la llarga són difícils de seguir i d’impulsar simultàniament. Seria potser millor seleccionar -ne tres o potser fins i tot només un i seguir-lo amb constància. De l’altra, tot i que és innegable el prestigi de la ciutat en l’àmbit global, m’he trobat més d’un cop, en reunions a l’estranger amb gent que quan li dius que vens de Barcelona et contesta ràpidament: “Sí, hi vam estar de vacances l’any passat” i tot seguit et parla de restaurants i de platges. I és cert que tenim una ciutat privilegiada, amb excel·lents restaurants i platges, però després d’aquest inici veus que el posicionament de Barcelona no és precisament el de recerca. Per entendre’ns, normalment ens prenem una cervesa al bar mentre mirem el futbol, mentre que brindem amb cava la nit de cap d’any. Si mirem els anuncis d’uns i altres productes, poques marques de cava trobarem que s’anunciïn amb els esports i poques de cervesa que s’intentin posicionar com a beguda per a un ball de gala. És a dir, que tot i ser reconeguda i respectada, en general Barcelona té molt més la imatge de ciutat d’oci que de centre científic i de recerca, cosa que pot ser difícil de contrarestar. No significa que l’Ajuntament no hagi de fer el que calgui per intentar diversificar l’activitat econòmica de la ciutat i evitar perdre el tren de la innovació i la modernitat, però realment per triomfar en un objectiu tan complex caldria una voluntat clara i coordinada de totes les administracions, i encara més de tots els partits, per evitar el que ens ha passat els darrers anys: cada equip de govern nou de cada administració fa pública la seva estratègia i gairebé mai arriba el compromís polític veritable i el finançament necessari per posar-la en pràctica.