La Borsa
Més valors
Economia

JOSÉ MARÍA TORRES

EMPRESARI I EXCAMPIÓ DEL MÓN DE KARATE

“El fracàs està molt estigmatitzat, i això fa que es perdi talent”

Dos cops campió del món de karate i empresari fundador del grup Numitec, Torres dedica part del seu temps a promoure la segona oportunitat per als emprenedors ofegats pels deutes

Va ser campió del món de karate i després es va convertir en empresari. És difícil ressituar-se?
Quan et dediques a l’esport d’elit vius en una bombolla; dintre del teu món ets molt reconegut, però quan aquest món s’acaba has de començar de zero. Molts esportistes ho passen malament perquè no saben adaptar-se a la nova vida. Jo tenia el que m’havien ensenyat les arts marcials, la cultura de l’esforç i la perseverança. Vaig tornar a preparar-me, em vaig apuntar a un curs de direcció d’empreses. Vaig començar una nova vida en l’àmbit tecnològic.
Les telecomunicacions no tenen res a veure amb el karate.
No, però al final en una empresa l’important és tenir un bon equip, conèixer les teves limitacions, saber delegar i aprofitar el talent al teu voltant.
Quan va decidir reinventar-se va llençar tots els trofeus a la brossa. Calia ser tan radical?
Era una forma de començar de nou, com quan vaig començar a fer karate als dotze anys. Vaig començar com a cinturó blanc en una altra etapa de la meva vida, trencant amb el passat.
Al món empresarial ha aconseguit tants reconeixements?
La nostra plataforma de comunicació ha estat reconeguda com la millor d’Europa pels avenços tecnològics. L’any passat ens van donar un premi que per a mi era molt important, pels valors socials. Les empreses hi som per generar riquesa, no per fer-nos rics. Els beneficis que generem els hem de tornar a la societat. Fa molta il·lusió poder dedicar-los a temes socials.
Molts emprenedors no se’n surten tan bé a la primera.
Quan vaig començar a col·laborar amb la fundació Pimec vaig conèixer casos desesperants, de persones que ho havien perdut tot. Per poder-los ajudar, vam impulsar la primera llei de segona oportunitat a l’Estat, que va sortir el 2015, quan la primera llei als Estats Units datava del 1898. Ara estem treballant en l’esborrany de la directiva europea, no només per a empresaris sinó per a tothom. Hi ha gent que perd casa seva i té deutes de per vida. Aquesta gent queda condemnada a l’economia submergida, a l’exclusió social o a viure de prestacions socials que al final paguem entre tots. La manera que tenen de sortir d’aquest peix que es mossega la cua és que els perdonin els deutes i puguin entrar de nou en el procés productiu. Aquí el fracàs està molt estigmatitzat, i això fa que es perdi talent, quan, de fet, totes les grans multinacionals americanes que coneixem, sobretot les tecnològiques, han sorgit després de fracassos previs. Amb la legislació espanyola totes aquestes empreses no existirien, molta gent hauria quedat enfonsada per sempre.
Per què fracassen els negocis?
Si parlem dels anys de crisi, una tercera part de les petites empreses que van tancar va ser pels impagaments de les empreses més grans. La llei diu que les empreses han de pagar a 60 dies i encara n’hi ha que paguen a 500 dies. Hi ha altres empreses que tanquen perquè el projecte no és bo, però això no ha de ser excusa perquè l’emprenedor no pugui desenvolupar un altre projecte. S’ha de treballar des de les escoles; equivocar-se és normal, perquè si no, no hi ha aprenentatge. Quan una idea fracassa, fracassa el projecte però no la persona, i el talent s’ha de seguir aprofitant.
Encara es fomenta poc l’emprenedoria?
Hem anat millorant. A Catalunya hi ha molts organismes que fan molt en aquest àmbit. Cal fer més amb la segona oportunitat dels que fracassen; que se’ls perdonin els deutes tan aviat com sigui possible.
Ha produït un curtmetratge, ‘El corredor’, per alertar sobre la necessitat d’una segona oportunitat.
Ha estat el curtmetratge més premiat de la història del cinema espanyol. S’ha vist arreu del món i en molts fòrums empresarials. Això fa que tothom conegui la necessitat que a les persones endeutades se’ls pugui condonar el deute sense pervertir la cultura del pagament. Sempre parlem de persones honestes que obren amb bona fe.
Hi tornarà amb un altre projecte cultural?
Estem treballant en un projecte global sobre la protecció infantil que presentarem a l’ONU. La segona oportunitat comença amb els nens. S’ha de fomentar la creativitat i ensenyar-los a perdre la por a fracassar. Es tracta d’una cançó que hem fet en els sis idiomes oficials de l’ONU perquè la cantin cantants famosos de tot el món. També hi ha un curtmetratge sobre els nens immigrants i un llibre que portarà un joc, perquè es pugui fer servir a les escoles perquè els nens aprenguin a valorar la cultura de l’esforç des de petits. Volem que els estats de l’ONU dediquin més recursos a la protecció dels infants. Per això intentarem que la majoria d’ONG del món donin suport al projecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Grífols compra la farmacèutica Tiacheng per 1.100 milions d’euros i es fa amb el 90% de Biotest

barcelona

La intersindical veu “ridícul” l’augment del salari mínim i demana adaptar-lo als territoris

barcelona
MONTSE MOLLA
VITICULTORA I PAGESA

“Per a aquell avi, aquell vi oxidat era expressió de màxima qualitat”

CALONGE

Premis Guitart, per partida doble

LLORET DE mar

Govern i sindicats acorden apujar 15 euros fins als 965 el salari mínim sense el consens de la patronal

Madrid

Red Eléctrica demana “tranquil·litat” sobre les nuclears i diu que garantirà el subministrament

barcelona

Els accionistes minoritaris amenacen de portar el govern espanyol als tribunals per l’“expropiació” a les elèctriques

Madrid

El Banc Sabadell exclou de l’ERO els empleats d’entre 50 i 55 anys i els majors de 63 anys

barcelona

Housfy tanca una ronda de 10 milions d’euros

barcelona