La creativitat catalana a Chicago

Als museus, i als carrers de la ciutat de Chicago és possible descobrir algunes mostres destacades de la creativitat de la societat catalana de totes les èpoques. Mirem-nos-ho, ordenadament, seguint el fil del temps.

Sant Jordi: la Generalitat. Una de les joies (segons diuen ells mateixos a les audioguies) de l’Art Institut of Chicago (AIC) és la pintura de grans dimensions de Bernat Martorell dedicada a Sant Jordi i el dragó. És la peça central del retaule de la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona, seu del govern català des de l’endemà del 1359. (Altres peces del retaule són al Louvre de París).

La ‘Niña’, la ‘Pinta’ i la ‘Santa María’: Amèrica. A la col·lecció de les maquetes dels 50 millors vaixells de tots els temps del Museum of Science and Industry de Chicago, hi ha les caravel·les del 1492 de l’empresa de Cristòfol Colom. Són, segons l’acurada versió catalana del web del museu: la Niña, la Pinta i la Santa María. Són a l’inici de l’aventura americana, que és un motor de la primera re-invenció catalana.

“Amb savi/esa”: rajoles. Una de les peces de ceràmica escollida per l’AIC per mostrar la qualitat de la construcció dels temps de la primera reinvenció de Catalunya-València en el segle XVI és un hexagonal floor tile, una rajola del 1590-1600, de la qual el museu destaca el text en català: “Amb savi/esa.” Algú podria pensar que el seny arriba als peus!

“Wheellock Pistol (Pedrenyal)”: metal·lúrgia. A l’AIC hi ha, també, la presentació de productes de la metal·lúrgia moderna catalana. Per exemple, pistoles. I, en especial, una que diuen que pertanyia a la col·lecció del rei Lluís XIII de França. “This rare, elaborate wheellock pistol was produced in Ripoll, Catalonia”, amb “steel, iron and wood”. Al text, però, hi falta un detall bàsic: en plena guerra dels Segadors, la Generalitat va elegir el rei Lluís XIII com a nou comte de Barcelona.

‘Rockefeller Chapel’: voltes Guastavino a la Universitat. Segons l’ATA Guide, la capella de la Universitat de Chicago -que va ser finançada per Rockefeller- és “an unusual exemple of Guastavino tile vaulting”. La redefinició de Rafael Guastavino de la volta catalana és un dels vectors de la segona reinvenció de Catalunya, que, a més, es projecta al món.

Picasso, Miró: dues grans dones. Amb uns anys de diferència, l’Ajuntament de Chicago va encarregar a dues personalitats fortament vinculades a la Catalunya de la segona reinvenció (Picasso i Miró) dues escultures de grans dimensions -destinades a ser exhibides al carrer, a prop de l’ajuntament- dedicades a redefinir l’arquetipus femení. (L’Econòmic juliol).

Bofill, Calatrava: gratacels. Cent anys després d’inventar els gratacels, els tallers/multinacionals de Ricard Bofill i de Santiago Calatrava van participar en la projecció, a Chicago, de tres gratacels emblemàtics.

La ‘Crown Fountain’: un monument democràtic. Jaume Plensa va guanyar el concurs per a la construcció d’una nova font pública al Milenium Park de Chicago. És un homenatge a un miler d’habitants de la ciutat: el seu rostre apareix en un film documental en dues grans pantalles de pedra. L’aigua hi llisca, les boques -successives- són el brollador, la canalla juga amb l’aigua.

Sergi Jordà: la música electrònica. A la secció del final del Museum of Science and Industry, els deu invents que configuraran el futur del món. Un d’aquests és una taula per fabricar música electrònica del físic català Sergi Jordà (fill, per cert, del cineasta Joaquim Jordà). A la societat catalana d’ara hi ha un 1 sobre 10 -un 10%- de la creativitat?