L’anàlisi econòmica a Catalunya
Un dels aspectes centrals que emergeix d’aquesta anàlisi és el sòlid creixement experimentat per l’economia catalana per quart any consecutiu, al qual cal afegir unes perspectives igualment positives per al 2018. I això es deu a un patró de creixement més equilibrat que en èpoques passades, tant pel que fa als components de demanda com d’oferta. Des del punt de vista de la demanda, el principal impuls de la fase de creixement actual ve de la demanda interna, gràcies sobretot al consum i la inversió privades, però també la demanda externa contribueix positivament al creixement, gràcies a la força de les exportacions, i a la moderació del creixement de les importacions
Aquest juliol passat, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va presentar el que és el seu quart informe anual sobre l’economia catalana, en aquest cas referit a l’any 2017. L’informe anual forma part de la publicació Nota de conjuntura econòmica, que té una periodicitat trimestral, i que des del 2014 inclou un número especial que analitza els resultats anuals de l’economia. Enguany aquest número especial coincideix amb el número 100 d’aquesta publicació, que es va iniciar fa 25 anys.
Sobre aquest treball, cal fer esment de l’anàlisi genèrica que es fa de la marxa de l’economia catalana, amb un repàs molt detallat de la seva evolució durant el 2017 i principis del 2018. El balanç de l’informe és clarament positiu, tant pel que fa al PIB com a l’ocupació, malgrat els atemptats terroristes soferts el mes d’agost del 2017 i l’alarma generada des d’alguns àmbits arran del referèndum de l’1 d’octubre.
Sòlid creixement.
Disposar d’una bona anàlisi de la situació econòmica, social i territorial és una eina imprescindible per al coneixement de la realitat, la presa de decisions dels agents econòmics i socials i el disseny de polítiques públiques. A Catalunya, per diverses circumstàncies, el nombre de centres d’estudi que analitzen la realitat de catalana ha anat a la baixa els darrers anys, en part perquè s’han perdut alguns centres d’estudis vinculats a entitats financeres, i les aportacions que encara es fan des d’aquest àmbit són més aviat esporàdiques, amb l’excepció més clara del servei d’estudis del BBVA. Cal destacar, això sí, el referent dels estudis del Consell General de Cambres de Catalunya, amb una llarga tradició a casa nostra, però que també ha sofert una reducció de recursos. Des de l’àmbit del sector públic, caldria subratllar les publicacions periòdiques del Consell Econòmic i Social de Catalunya, les de l’Observatori del Treball i Model Productiu i els treballs i les publicacions que es fan des de la DG d’Anàlisi Econòmica de l’esmentat Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Des de l’àmbit acadèmic, l’oferta d’estudis és més ocasional i variable, perquè tot i que Catalunya disposa de centres d’anàlisi econòmica de reconegut prestigi internacional, molts dels quals vinculats al món universitari, poques vegades les seves anàlisis es refereixen específicament a Catalunya.
Enguany, ha tingut lloc una iniciativa important per part del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que ha impulsat el III Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. És important aquesta iniciativa pel fet en si, ja que feia trenta anys de l’edició anterior, i és important pel gran nombre de ponències presentades. Però, probablement, l’èxit més important d’aquest congrés seria que motivés acadèmics, professionals i estudiants a orientar part dels seus estudis econòmics a l’àmbit de la situació catalana i ampliar així l’oferta i la diversitat d’estudis disponibles. Esperem i desitgem que aquesta llavor arreli.