Economia

la crònica

A la recerca de la definició impossible

Comissions Obreres va plantejar ahir un debat molt escaient a les envistes de la Diada i va oferir tribuna a unes quantes veus, divergents en molts punts, al voltant de la definició de sobirania, posant-la en context en un món on la interdependència és inevitable. Alfons Labrador, coordinador del seminari Salvador Seguí del sindicat, elabora un document sobre els aspectes que ahir també van abordar Marta Vilalta, periodista i portaveu d’ERC; l’escriptor i periodista Jordi Amat, i el mateix secretari general de CCOO, Javier Pacheco, sota l’epígraf Sobirania i interdependència.

Labrador va posar sobre la taula si conceptes de caràcter estratègic com ara sobirania i independència són equivalents i va plantejar si cal donar-los una definició més àmplia, donant cabuda a termes com ara sobirania i identitats compartides.

Al seu torn, en una extensa al·locució, la portaveu d’ERC va apel·lar a un sobiranisme popular, a la recerca de la “radicalitat democràtica”, i va subratllar el seu rebuig del sobiranisme identitari per reivindicar “un independentisme pensat per millorar les condicions de vida de la gent, començant pel marc laboral o el sistema de pensions”. Això sí, ho va matisar sense ignorar la interdependència, ja que “només qui té sobirania en pot cedir una part”.

Per la seva banda, Amat, en una ponència pausada trufada de sornegueria, es va mostrar crític amb “els que creuen que amb la recuperació de la sobirania se superarà la crisi”, ja que actualment, va recordar, “el poder es concentra en les elits globalitzades”. L’escriptor va recordar que líders com ara el mateix president Torra utilitzen la paraula sobirania com a “concepte clau”, però també “com a comodí”, i va indicar que experiències recents com ara el Brexit i les polítiques autosuficients de l’administració Trump poden suposar involucions democràtiques i pèrdua de drets socials. La disquisició etimològica d’Amat va concloure que el concepte d’interdependència “ho acaba de complicar tot”, assenyalant “l’oxímoron”, ja que “si interdependència vol dir dependència recíproca, sobirania vol dir que no es vol dependre dels altres”. Com a proposta final, i després de recordar que “hi ha altres zones del món que pateixen problemes, a més dels catalans”, va instar a eixamplar la base gestionant les competències ja existents i va posar com a exemple la necessària recuperació de la paga extra dels funcionaris, “cosa que territoris amb pitjor finançament ja han fet”, va reblar.

Finalment, el líder de CCOO, Javier Pacheco, va defensar que “el conflicte actual només es pot arreglar amb diàleg efectiu que dugui a un procés de negociació que culmini en un consens”. Per a Pacheco, que va aprofitar per lamentar que el discurs del president Torra de dimarts es fes en un teatre i no pas al Parlament, un punt cabdal i previ a tot és la recuperació dels drets socials, laborals i civils, com ara la llibertat d’expressió o de manifestació i el dret a la dissidència política de la ciutadania. Un colofó per a un debat en què tots van afrontar les dificultats d’una definició, que, curiosament, segons el diccionari, també vol dir reduir una cosa fins a posar-hi fi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia