La Borsa
Més valors
Economia

ECONOMIA

La bona llet

Nascut per garantir un preu just per als ramaders, Llet de Cabres Catalanes ja agrupa el 65% de la producció, amb 45 granges i 4 formatgeries artesanes certificades

El preu, un 30% superior, afavoreix la joventut en el sector, la qualitat i l’arrelament al territori

La llet s’usa per als formatges, que es ven amb segell en botigues i grans superfícies

“El clic que s’ha fet en la valoració del vi català està pendent per al formatge artesà, però arribarà”

A la granja de la Bassa de l’Hostal, el mig miler de cabres de Jordi Herrero produeixen uns 200.000 litres anuals de llet. El sector del caprí de llet és petit a Catalunya i des de fa tres dècades aquest ramader de Maldà (Urgell) sempre l’ha venuda a Pep Martí, propietari de formatges Sant Gil d’Albió, a la veïna Conca de Barberà. Cabres i ovelles són les úniques ramaderies en què perviuen les explotacions de propietat i gestió totalment familiar, lliures dels lligams de la integració en els grans grups agroalimentaris industrials. “La cabra és més delicada que la vaca i no accepta tan bé la industrialització. Per exemple, el maneig per munyir-les és més complicat. Cal estar-hi més a sobre. Aquí i a Holanda”, explica Herrero, al costat d’un grupet de cabres que estiren el cap per la barana i sembla que escoltin: “També són unes xafarderes!”

La relació entre el ramader i el formatger artesà és clau. Així es va evidenciar el 2008, quan el capital financer internacional va decidir abandonar el moribund sector immobiliari per centrar-se en la producció agrícola, cosa que va provocar un increment desorbitat de prop del 70% del preu del cereal i, consegüentment, del pinso. Els costos de les granges es van disparar i se’n va posar en risc la supervivència. “Quan no surten els números, s’ajusten costos tot fent menys reposicions d’animals, però en dos anys els ramats envelleixen i produeixen menys llet”, explica Herrero. Aleshores, la crisi va esperonar els ramaders catalans a crear un segell propi, Llet de Cabres Catalanes. “Neix per fer front a la llet més barata que es produeix a la resta de l’Estat. Allà la indústria és molt potent i escanya els ramaders. No s’hi fan inversions perquè no les podrien amortitzar. Les granges estan envellides perquè no s’hi incorporen joves. Jo no vull viure així”, afirma Herrero.

Fa cinc anys, una crisi sanitària va sacsejar el caprí a Holanda i va provocar l’alerta pel descens de l’oferta de llet arreu. El daltabaix va fer decidir els formatgers artesans catalans a incorporar-se al segell dels ramaders, impulsant-lo per tancar el cercle productiu i creant una aliança que hauria de ser natural. Llet de Cabres Catalanes la integren 45 ramaders, amb uns 10.000 caps de bestiar, i 4 formatgeries artesanes. Agrupen el 65% de la producció de llet de cabra nacional i produeixen uns quatre milions de litres anuals. “El segell és va constituir per salvar el sector primari de les davallades del preu, que a Catalunya no tenen lògica, perquè tret de la primavera, quan les cabres crien més, n’és deficitària. Però els grans elaboradors compren la llet fora, la barregen i etiqueten aquí els formatges”, comenta Carles Pàmpols, ramader i formatger de Cal Quitèria, a Almacelles (Segrià).

Els ramaders adherits al segell cobren la llet a un preu un 30% superior, de mitjana, que la resta del sector de l’Estat o a França. “El mercat és lliure, però establim un preu de referència anual, similar al que fan les llotges, i fixat sobre la base del coeficient de greix i proteïna”, explica Pàmpols. Aquesta estabilitat afavoreix la supervivència i la modernització a les explotacions i, alhora, assegura llet de primera qualitat i de proveïdors propers a les formatgeries: “La llet de fora està molt viatjada, fa dies que volta. A la del segell li posem cara. De la llet que m’arriba a casa en conec el maneig dels ramats, la higiene, l’alimentació... I, a més, tot plegat està certificat pel segell”, assegura Pep Martí. Les granges que formen part de Llet de Cabres Catalanes han de complir uns estàndards superiors als de la normativa vigent, quant a benestar animal, instal·lacions i sistemes de munyir, que passen revisions anuals. Jordi Herrero assegura: “El valor afegit de la llet i els formatges no rau solament en la qualitat del producte. Darrere cada explotació hi ha una família i un projecte que dona vida i estima a un territori.”

Tendència a la diversificació

Sols dues de les formatgeries del segell destinen una part, encara que molt petita, a comercialitzar llet de cabra. Quasi tota la producció és sols per fer formatges: “Comença a haver-hi demanda de iogurts i llet, però és residual.” Els formatges de la marca Llet de Cabres Catalanes es venen en botigues i també en grans superfícies: “Últimament, ens venen molt al darrere i t’has d’obrir, perquè concentren el 90% de l’agroalimentació”, assenyala Martí. I hi afegeix: “La venda sols de proximitat no està normalitzada. El clic que s’ha fet en la valoració dels vins catalans està pendent per als formatges artesans, però arribarà. Fa tres dècades la majoria sols menjava el formatge de Copa holandès.”

La més digestiva
D’entre totes les llets, la de cabra és la més digerible perquè la seva molècula de greix i proteïna és molt més petita que la de la resta. És una bona alternativa a persones amb intolerància a altres llets. El segell destaca que també és útil per combatre símptomes de l’estrès, com ara l’insomni i el restrenyiment.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els doctorands es mobilitzen contra la precarietat

barcelona

La Moncloa recorre a la guardiola de les pensions per pagar la nòmina de desembre i l’extra de Nadal

madrid

InbestMe llança plans de pensions

barcelona

Primera botiga on es pot pagar amb reconeixement facial

Barcelona

Prop d’un mes de vaga a Suntransfers de Torroella

TORROELLA DE MONTGRÍ
Vuit comerços gironins premiats per la seva llarga trajectòria

Vuit comerços gironins premiats per la seva llarga trajectòria

GIRONA
Deu empreses reben el premi Projecta’t de la Diputació

Deu empreses reben el premi Projecta’t de la Diputació

girona

Més de quaranta empresaris participen al Joves Day de Pimec

girona

Seafood Expo Global es trasllada a Barcelona a partir del 2021

Barcelona