L’Alt Empordà té una dotació comercial superior a la mitjana
DENSITAT
Un estudi subratlla que té 20,09 establiments per cada 1.000 habitants, molt per sobre dels 13,47 de Catalunya
La Jonquera és el municipi català amb més dotació comercial (80,78 m²/1.000 habitants)
Es destaquen les febleses i fortaleses de la comarca i s’aporten solucions
El pes del comerç a la comarca de l’Alt Empordà en general, i en concret a Figueres i a les principals poblacions que l’envolten, és desigual i, des de fa uns mesos, fàcilment sospesable gràcies al pla d’acció i desenvolupament comercial, un estudi encarregat l’any 2016, gràcies a una convocatòria de subvencions de l’any anterior, i que ha vist la llum a principis d’aquest any. Es tracta d’una diagnosi, acompanyada d’una anàlisi que remarca les febleses i les potencialitats i d’unes recomanacions diferents segons la població analitzada. A més de Figueres, inclou municipis com ara Llançà, Roses, l’Escala, Castelló d’Empúries, la Jonquera i Vilafant, a banda de disset municipis inclosos en el Consorci Salines-Bassegoda.
Al conjunt de l’Alt Empordà, hi ha una oferta de 2.626 establiments comercials, segons el cens d’establiments comercials elaborat pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda. La superfície de venda dels establiments comercials de la comarca és de 439.763 m², dada que suposa 3.139 m²/1.000 habitants. La Jonquera és el municipi de Catalunya amb més dotació comercial (80,78 m²/1.000 habitants. Els municipis turístics com Castelló d’Empúries, l’Escala, Llançà, Roses, Figueres i Maçanet de Cabrenys presenten una densitat comercial elevada, molt superior a la mitjana catalana. Vilafant té una densitat baixa (5,12 establiments per cada 1.000 habitants) a causa de la proximitat amb Figueres.
Globalment, arreu de la comarca, es detecten múltiples debilitats. L’estacionalitat de la demanda provoca èpoques de baix nivell de vendes i de reducció de benefici; el fet que la renda familiar disponible bruta sigui inferior a la mitjana fa que els clients de la comarca puguin dedicar menys diners a la compra, i la percepció de preus cars provoca que les compres es derivin cap a altres formats o que es facin en altres destinacions. Així mateix, es detecta poca modernització en alguns comerços, lloguers alts en els principals eixos comercials, falta de senyalització comercial, poca transformació digital en molts comerços, poc interès per la formació per part dels comerciants, falta de promoció comercial i turística conjunta i un ambient de pessimisme en el col·lectiu de comerciants que frena les inversions i genera pèrdua de competitivitat.
En la diagnosi es detecten també molts punts forts del comerç a l’Alt Empordà, que són els que el diferencien respecte al comerç d’altres comarques. En l’àrea que abasta l’estudi, l’oferta comercial és completa, de manera que els residents i turistes poden comprar de tot a l’Alt Empordà. La dotació comercial (20,09 establiments per cada 1.000 habitants) és molt superior a la mitjana catalana, i això fa que el seu comerç sigui atractiu més enllà dels residents. Entre l’oferta de l’Alt Empordà, hi ha 94 establiments dels 50 primers grups de distribució, cosa que evita l’evasió de compra dels residents a altres destinacions. Es llegeix com un valor que els municipis més grans tinguin la consideració de municipis turístics, la qual cosa permet l’obertura en dies festius i eixamplar la potencialitat per captar tant client català com francès. Disposar d’associacions de comerciants millora la predisposició a desenvolupar plans de dinamització comercial. Hi ha també detectada en la diagnosi la capacitat d’atraure el client francès, i es remarca com un element positiu el valor afegit que suposa disposar de producte local en la majoria de municipis. Es valora també l’oportunitat de fidelització de la clientela, atès que els visitants repeteixen les seves visites a la comarca. També és observat com una fortalesa el fet que els visitants tenen les compres com una activitat secundària, perquè això vol dir que hi ha potencialitat de creixement.
L’estudi, efectuat per l’empresa Hidra, ha tingut un cost de 32.000 euros i s’hi subratllen algunes de les oportunitats que genera la situació actual. Per exemple, el fet que els recursos patrimonials estiguin infraexplotats obre la porta a atraure nous visitants. Es veu com una oportunitat el fet d’estar adherit al projecte Itinerànnia, perquè podria tenir l’efecte que nous visitants acabessin esdevenint clients. S’assenyala també que la creació de sinergies turisme-comerç millora i allarga l’estada dels visitants.
LES XIFRES
El lideratge figuerenc
El pla de desenvolupament comercial de l’Alt Empordà, liderat per l’Ajuntament de Figueres, va rebre el vistiplau del ple en la reunió ordinària de l’octubre. L’alcaldessa Marta Felip exposava la voluntat d’esdevenir una bona eina de diagnosi, remarcava la proposta d’accions i responia a les crítiques que se’n puguin derivar. “Tothom accepta el que li agrada sentir i es rebutja el que no agrada tant”, assenyalava. Manel Toro, exregidor de Promoció Ciutadana, recordava que el 80% de l’economia figuerenca està basada en el comerç i animava a fer pressupostos basats en els resultats. Agnès Lladó, d’ERC, valorava l’anàlisi, però constatava les “dues ànimes del comerç figuerenc”, el del centre i el de proximitat. “No es posen de manifest en aquest pla”, subratllava.
Toni Garcia (CUP) deia que s’hi proposaven inconcrecions i vaguetats; Héctor Amelló (Cs), que era fum; M. Àngels Olmedo (PP) parlava de falta de lideratge, i Òscar Vergés (CExF) hi troba a faltar la diferència entre comerç intern i comerç extern.
A Figueres cal pacificar el centre i fer créixer l’oferta de pàrquings dissuasius
Joan Puntí
L’Alt Empordà té una oferta comercial sobredimensionada per al públic resident i, per tant, es veu com a necessari el visitant. Un cop analitzats els punts forts, les febleses i les oportunitats que es generen, el pla de dinamització comercial proposa que l’Alt Empordà sigui un pol d’atracció amb una oferta comercial competitiva, complementada per una àmplia oferta gastronòmica, cultural i turística, i que les accions d’àmbit comarcal vagin encaminades a convertir els comerços i les empreses de l’Alt Empordà en referents de compra, amb l’objectiu d’atraure visitants a la comarca i poder viure una experiència de “compra única i remarcable”.
El pla proposa accions concretes d’àmbit comarcal i també fa propostes concretes per a tots els pobles estudiats. Així, pel que fa a Figueres, el pla indica que cal definir el model municipal de cooperació publicoprivada en l’àmbit del comerç; dissenyar un pla de mobilitat que pacifiqui el centre; incrementar l’oferta d’aparcaments dissuasius; condicionar els accessos dels aparcaments dissuasius als eixos comercials amb pavimentació, il·luminació i senyalització; unificar els horaris comercials; adequar el mercat no sedentari de roba; crear productes comercials turístics com ara experiències d’un dia o rutes comercials per la ciutat, i fomentar l’associacionisme a partir d’una associació que sigui representativa de tots els comerços de la ciutat.