Economia

Vuit comarques catalanes concentren més de tres quartes parts del PIB català

La Ribera d’Ebre és la comarca amb una major renda per càpita i Castellbisbal i Martorell encapçalen la llista de municipis segons un estudi de l’Idescat del 2016

El Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Tarragonès, el Maresme, el Gironès i el Segrià van concentrar el 2016 més de tres quartes parts del PIB de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Cada una d’elles generen més de 5.000 milions d’euros cadascuna i per la seva especialització productiva destaquen el Barcelonès, amb un 87,1% de pes del sector serveis, i el Vallès Oriental i el Tarragonès, amb una forta presència del sector industrial, del 41,2% i el 34,4%, respectivament.

D’altra banda, segons l’Idescat, la Ribera d’Ebre és la comarca amb més PIB per càpita, amb 44.400 euros, un 47,6% superior al de la mitjana catalana, que se situa en els 30.100 euros, gràcies al fort pes de la indústria energètica. Per municipis de més de 5.000 habitants, Castellbisbal i Martorell són els que tenen major PIB per càpita, amb —respectivament— 86.700 euros i 82.400 euros per habitant.

En el llistat de comarques amb més renda per càpita, també destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros, el Tarragonès, amb 35.800 euros i l’Aran, amb 35.300 euros, ja que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%. En total, n’hi ha 11 amb un PIB per sobre la mitjana catalana. Per contra, el Baix Penedès (17.700 euros) és la comarca amb un nivell de PIB per càpita més baix i se situa per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, seguides del Montsià i el Garraf, amb 17.900 euros per habitant.

Per municipis, a banda de Castellbisbal i Martorell, els altres municipis de més de 5.000 habitants amb un PIB per càpita que doblen la mitjana catalana són la Canonja, Parets del Vallès, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Lliçà de Vall, el Prat de Llobregat, Polinyà i Celrà.

L’any 2016, el PIB va augmentar a 33 comarques, en relació amb l’any anterior, La Garrotxa és la comarca on més va pujar, un 8%, i es va acostar a la mitjana catalana, seguit del Pla d’Urgell (7,2%), el Solsonès (7%) i la Segarra i el Berguedà, ambdues amb el 6,9%. Les disminucions més destacades es van produir a la Ribera d’Ebre, amb un 11,6%, a la Terra Alta (-4,7%) i al Moianès (-3,9%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona
economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona