La recuperació marca canvis en el consum de les llars
La despesa alimentària perd pes en comparació amb la total
El pa és rellevat per productes més sofisticats
L’augment progressiu dels ingressos familiars i l’evolució, força polaritzada, del tipus de llars (edats, nombre de membres) i dels ingressos d’aquestes han marcat un notable canvi en els hàbits de la demanda alimentària dels catalans que contrasta amb les xifres de la crisi. Segons un estudi de l’Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya, el cabàs de la compra de les famílies catalanes durant el 2017 va registrar una caiguda important de la despesa en productes com el pa, la carn, el peix o l’oli a canvi de pujades en la fruita i les hortalisses, els sucs o el cafè.
Segons el catedràtic de la UAB Josep Oliver, que ha elaborat l’estudi a partir de dades de totes les empreses de distribució alimentària a Catalunya, resulta significatiu el retrocés del pa i els cereals, que cauen un 8%, mentre altres productes de consum bàsic com la carn o el peix reculen més d’un 3% en tots dos casos. Per Oliver, és significativa la pèrdua d’importància dels productes de la fleca, que es consideren aliment bàsic amb molta presència a les llars durant les etapes recessives i que són substituïts en èpoques de bonança per aliments més sofisticats.
L’expert va posar l’accent en la pujada en el consum de vegetals, probablement per un canvi cultural que orienta el consum cap a un vessant més saludable, i també dels plats preparats i precuinats, que indicarien un avenç paral·lel del consum de conveniència.
Oliver també va confirmar que, si bé la despesa total per llar el 2017 va augmentar un 4,1%, l’esforç econòmic destinat al capítol alimentari es va reduir en un 1,2%. En termes reals, la caiguda és més pronunciada i voreja un 3%, perquè cal afegir-hi l’efecte de la inflació. Pel catedràtic, el menor pes de l’alimentació en la despesa de les llars també seria indicatiu d’un repunt econòmic, que permet destinar els ingressos de les llars a altres àrees del consum a banda de les essencials.
L’estudi puntualitza que hi ha força disparitat en el tipus de llars, ja que no consumeix el mateix una família formada per persones joves on la persona de referència no supera els 44 anys i on la despesa alimentària va augmentar gairebé un 4%, que una llar encapçalada per persones d’entre 45 i 65 anys, que el 2017 van elevar despesa no alimentària en un 6,5%.
De cara al futur, el director financer de Bonpreu, Pere Anglada, va augurar que algunes de les tendències que marcaran el consum a curt termini seran el consum saludable i l’ecològic, a més de la generalització del segment de la compra en línia, al qual recorreran puntualment cada cop més consumidors, sense afectar significativament el tram presencial.
Previsions modestes de la Cambra
La Cambra de Comerç de Barcelona preveu creixements econòmics més aviat modestos per als exercicis del 2019 i el 2020, bàsicament perquè el context internacional no acompanya. Segons l’Informe de Conjuntura relatiu al primer trimestre de l’any, “l’economia catalana segueix en expansió el primer trimestre de l’any, però s’albira que el procés de desacceleració que ja està en marxa s’intensifiqui a mesura que la desacceleració econòmica mundial sigui més evident i els efectes es traslladin de la demanda externa a la demanda interna”. En els primers tres mesos de l’any, el PIB català ha registrat un creixement d’un 0,5%, que en termes interanuals arriba fins a un 1,9%. Per al segon trimestre, la Cambra també calcula que s’avançarà un altre 0,5% i pronostica una convergència amb el creixement espanyol en taxes properes a un 2% en termes interanuals (previsió d’un 2,1% per al 2019 i d’un 2% per al 2020). Pel que fa a la pròrroga del Brexit, el president de la Cambra, Miquel Valls, se’n va felicitar i va pronosticar una bona temporada turística.
