La cuina ajuda Lloret a repassar el seu llegat indià
L’Ajuntament i la Fundació Alícia elaboren un receptari a partir d’aquells que se’n van anar a les Amèriques
El pla contribueix a la diversificació turística
La col·laboració endegada fa més d’un any entre l’Ajuntament de Lloret de Mar i la Fundació Alícia va fer ahir un pas històric i cultural. Just abans que comenci avui la fira dels americanos, Lloret va presentar ahir un receptari de vint-i-un plats elaborats a partir del relat de personatges de Lloret que se’n van anar a les Amèriques, a partir de mitjan segle XIX.
El receptari, repartit en cuina de vaixell, cuina de la xocolata, cuina vegetariana, cuina catalana a Amèrica i cuina americana a Catalunya, és “el primer esforç de fer una cuina dels indianos”, va dir l’antropòleg de la Fundació Alícia, Joan Ribas. La iniciativa forma part del pla de reconversió turística, i és la segona pota –més d’identitat– de la col·laboració amb la Fundació Alícia, fundació, Alícia, un centre de recerca creat l’any 2003 i amb seu a Sant Fruitós de Bages.
L’alcalde en funcions de Lloret, Jaume Dulsat, va revelar al paratge de Santa Cristina que setze establiments ja tenen el distintiu d’alimentació mediterrània (Amed) del govern i sis més són aptes per a celíacs i duen el segell gluten free.
A l’acte a tocar l’ermita i la plaça del Pi, hi van assistir Josep Martí, vicepresident del Gremi d’Hostaleria de Lloret, i Nino Gómez, president de l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret i l’Obrer Major de l’Obreria de Santa Cristina, Arseni Frigola.
LA XIFRA
On va anar en Josep Ball·llatinas?
El receptari elaborat per l’Ajuntament i la Fundació Alícia ajuda a repassar el passat el municipi, on joves i no tan joves van anar a buscar fortuna a Amèrica. En el conjunt de vint-i-un plats, hi ha col·laborat el Servei d’Arxiu Municipal de Lloret (SAMLL), que dirigeix Joaquim Daban.
Daban va ser ahir al paratge de Santa Cristina i va recordar un dels indians lloretencs que va anar a Cuba a partir de mitjan segle XIX. “Tenia 14 anys i se’n va anar a l’illa del somnis”, deia ahir Daban sobre Josep Ball·llatinas i Domènech. Allà, a l’Havana, l’esperava l’oncle, però segons va explicar en cartes als familiars, no el tractava com es mereixia ja que treballava en un taulell d’una botiga i dormia al mateix establiment. Va deixar el negoci del seu oncle, se’n va anar a Regla, una vila veïna, i pels volts de 1910 es va fer fonedís i no se’n va saber res més.
