Economia

RUTH TROYANO

PERIODISTA I SUMMILLER

“Per emocionar-te amb un vi no cal que hi entenguis”

Ruth Troyano és experta en enoturisme i enocomunicació. Protagonitza una de les ponències de la Ciència del Vi, un cicle de la Unitat de Comunicació de la Ciència de la URV

Presenta la incorporació de les estratègies de comunicació com a fonamentals per incentivar l’enoturisme. L’enocomunicació és, segons diu, una eina per “seduir, vendre i fidelitzar”. Tan important és saber comunicar el que tenim i allò que fem?
La comunicació és fonamental per a l’enoturisme. Molts cellers diuen que els arriba un client però que, quan marxa, és un amic. I això passa perquè expliquen la seva manera de fer vi, de treballar i de cuidar un territori. S’estableix una relació humana i personal. Amb l’enoturisme es creen vincles i és molt important que els cellers empatitzin amb qui tenen a davant, perquè aquella persona recordarà el vi per l’experiència viscuda i, gràcies a aquest record, privilegiarà aquell vi davant d’un altre.
Sembla que sigui tan necessari saber comunicar com saber cultivar el raïm i saber-lo veremar.
El primer estadi és fer un bon vi però, si no el comuniquem, ens el quedarem a casa. És fonamental. I sobretot ara, que es dona per sobreentès que tots els vins tenen una qualitat extrema. Hi ha una competència salvatge, ferotge. Catalunya és país de vins i cal saber demostrar la singularitat d’un vi. Per a un celler és clau saber ensenyar què el fa diferent d’un altre celler.
I s’està fent bé?
Estem molt al començament però, en realitat, no és res nou. L’enoturisme forma part de la cultura mediterrània, d’una cultura en què la gent té obertes les portes de casa seva. Els nostres avis, encara que no fessin vi embotellat, feien enoturisme no professional quan rebien la gent a casa i li explicaven com havien fet el vi. Ara hi ha cellers que ho fan molt bé i d’altres que no tant. Estem en el camí per aprendre’n, tots. A més, a Catalunya es pot fer una cosa que no és tan possible en altres territoris de vins: aquí, els cellers són, majoritàriament, petites i mitjanes empreses. Qui els visita pot entrar en contacte directe amb l’enòleg, xerrar amb el propietari... I això ho hem de destacar, perquè qui millor et pot explicar un vi és qui l’ha fet.
Hi ha territoris que donen exemple en aquest terreny i cellers que val la pena seguir?
A Catalunya mateix hi ha cellers que excel·leixen, en trobaríem en quasi totes les DO. Són cellers que es treballen la comunicació i que s’ho creuen. És evident que requereix una dedicació i els cellers han de fer moltes altres tasques, però els que han assumit una línia i una estratègia enoturística, i l’han mantingut en el temps, estan obtenint resultats. Hi ha cellers que venen un 30% del seu vi a la seva botiga, i això és un estalvi considerable de costos de transport i distribució. Aquest és un efecte directe evident, també n’hi ha d’indirectes, com per exemple la posició de privilegi que aconsegueix el vi davant els altres. El consumidor en coneix la història i hi manté un vincle.
Però, la clau, no la tenen els sommeliers? Penso per exemple en Pitu Roca, en el seu do de paraula i en la capacitat de seducció a l’hora d’explicar o recomanar un vi.
És un seductor nat, un poeta. En els estudis d’enologia a la URV, quan arriben peticions d’empreses demanant enòlegs per treballar, es demanen habilitats comunicatives. El sommelier és més conegut, però també tenim grans enòlegs comunicadors.
A vegades usen un llenguatge que es fa difícil de seguir pels profans.
Hem d’entonar cert mea culpa en aquest sentit, perquè no és necessari ser tan tècnic. El que cal és saber explicar quina terra ha vist néixer aquell vi, quines mans l’han cuidat. Els consumidors estem disposats a pagar més per allò que coneixem. Quan sabem la història que hi ha darrere del vi, li donem valor.
No hi ha una mica d’esnobisme al voltant del vi?
Sí, però no crec que sigui una responsabilitat dels productors. Fa uns anys, quan llegies una columna en un diari parlant d’un vi, estava plena de qüestions tècniques, i una informació tan elitista no comunica res. Per sort, jo crec que això ha canviat.
Però amb el vi no passa una mica com amb el futbol, que tothom hi entén?
Potser sí, però per emocionar-te amb un vi no cal que hi entenguis. És com anar a un museu, jo no hi entenc, d’art, però em pot emocionar veure un quadre.
Acabem de tenir l’incendi de la Ribera d’Ebre i afloren les reflexions per l’abandonament dels entorns rurals. El Priorat és un exemple a seguir?
Se n’ha de fer virtut, del que passa al Priorat i la Terra Alta. Els pagesos del nostre país són els grans conservadors del paisatge. Al Priorat tenim els turons plens de vinya per l’obstinació de la seva gent, i els hem de fer valer. Per què no reivindiquem els productes de la Ribera d’Ebre? Els productors són els conservadors del paisatge.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia