La Borsa
Més valors
Economia

Ignacio Morgado

Catedràtic de Psicobiologia de la UAB i autor del llibre 'Deseo y placer'

“Robots amb consciència? Si ni nosaltres sabem què és ni com es crea”

Se sap que dormir bé és important per a la memòria i jo penso que també per a la creativitat

El desig i el plaer són percepcions del cervell.
Sí, com tots els processos mentals, i el desig i el plaer ho són, resulten del treball del nostre cervell. Tendim a pensar que s’originen en altres parts del nostre cos. Ara bé, passa que, com quan acariciem algú, pensem que el tacte és a la nostra mà, i en realitat és una percepció cerebral. La prova més clara què això és així, la tenim en els amputats que continuen sentint la mà que ja no tenen. Encara és un misteri per què succeeix això.
La relació entre desig i plaer és que el primer és la motivació i el segon, la recompensa?
És una manera correcta de dir-ho. Però jo prefereixo una relació circular, com el peix que es mossega la cua. El desig porta al plaer, i com més gran és el plaer, més motivació, o desig, tens.
Des d’un punt de vista biològic, cal relacionar el desig amb l’alliberament de dopamina, i el plaer, amb les endorfines?
Sí, d’una banda, dopamina i, d’una altra banda, endorfines i encefalines, opiacis endògens.
De quina manera tot aquest alliberament de substàncies ens fa més feliços?
Felicitat és un terme no científic. Per tant, la definició de felicitat és subjectiva i pot ser ambigua. Jo mai faria servir el mot felicitat en un relat científic. Interpreto que la gent parla de felicitat en moments d’eufòria emocional molt intensos i que, afortunadament, no duren gaire, perquè no hi hauria cos que ho pogués resistir. Prefereixo el terme benestar, que és un estat més permanent. En aquest sentit el desig és un bon aliat, perquè és una motivació. Però també és molt important estar en disposició de satisfer-lo, perquè la motivació es torna un sentiment negatiu quan no tens manera de canalitzar-la. La set seria terrible sense tenir aigua.
Potser a això es refereix Ovidi quan diu: “El plaer pur no existeix, sempre va acompanyat d’alguna inquietud?”, una citació que vostè recull en el llibre.
Estem educats en codis morals (la Bíblia i l’Alcorà, ho són) que sovint presenten les satisfaccions de les motivacions com a coses pecaminoses, indesitjables moltes vegades. És la ideologia cultural moralista la que fa que les motivacions biològiques estiguin molt lligades a allò que Ovidi anomena inquietuds o preocupacions. Però des del punt de vista biològic l’únic que podria ser pecat o negatiu és fer abús dels plaers. Les drogues són un tipus d’abús que perjudiquen el cervell.
Hi ha la percepció que moltes vegades volem saber com funcionen aquests mecanismes motivacionals per enganyar el cervell.
Jo soc professor d’un màster de la UAB de neuromàrqueting, al qual cada anys s’inscriuen alumnes de tot el món, fet que vol dir que interessa prou perquè les empreses estiguin disposades a invertir en la formació dels seus treballadors. Allà ensenyo com funcionen els sentits, perquè al final el món del màrqueting és el de les percepcions. I em sap greu dir-ho perquè sembla que em tiro pedres al meu terrat però un bon professional del màrqueting no necessita saber com funciona el cervell per aplicar tècniques que funcionin. Passa com amb la neuroeducació o la neuroeconomia, que ara s’han posat tant de moda: no cal saber com funciona el sistema nerviós per ser un bon educador o economista.
La impressió és que sí.
Jo no dic que no reforci els seus coneixements, però no podem enganyar la gent fent-li pensar que amb aquest coneixement el seu rendiment millorarà espectacularment. Els experts fa molts anys que apliquen tècniques i saben què funciona i què no. Nosaltres el que podem dir és per què. Per què una classe emotiva es recorda més? Doncs perquè allò emotiu fa que s’alliberin unes hormones que s’anomenen cortisol i adrenalina, que activen l’hipocamp on hi ha unes neurones que formen la memòria. És bo saber-ho però no aporta res als bons professors que ja ho feien.
Dormir bé també ajuda la memòria, i vostè apunta que la creativitat, és així?
Està demostrat que mentre dormim la informació es reestructura i fa que coses que et ballaven al cap acabin tenint sentit. No se sap si és el mateix mecanisme que ens fa crear coses noves per la via de connectar idees diferents, però és una hipòtesi que jo apunto en aquest llibre, perquè tinc la intuïció que és així. Ens passem el dia ficant informació al cervell i durant la nit és provable que es facin connexions i que ens arribi l’espurna de la creativitat i ens despertem pensant falsament que ens ha caigut del cel.
Abans parlava del membre fantasma com un misteri per resoldre; el cervell té encara molts misteris?
El principal és com el cervell crea la consciència. La consciència és un estat de la ment, però no se sap com es crea aquest món perceptiu. I penso que el nostre cervell no ha evolucionat prou per entendre el canvi de la matèria objectiva a la imaginació subjectiva. Per no tenir, no tenim ni una hipòtesi.
Ara que es parla tant de la intel·ligència artificial i dels robots, i de la capacitat d’imitar l’aprenentatge humà, podrien arribar a tenir consciència?
Consciència en el mateix sentit que la consciència humana, de moment, no. Si ni nosaltres sabem què és ni com es crea com podríem arribar a implementar-la en un enginy? Ara, memòria, percepcions i reaccions, és clar, però no de manera conscient com els humans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tradeinn bat rècords de vendes durant la setmana del Black Friday

celrà
L’atur baixa i l’economia continua a bon ritme
estats units

L’atur baixa i l’economia continua a bon ritme

Més eines per a la Taula de Formació i Ocupació Juvenil de l’Alt Empordà

Figueres

Els economistes veuen la inacció política com el gran problema

barcelona

Fira de Barcelona facturarà 215 milions en un any rècord

Barcelona

Fins a 387.788 gironins rebran la vida laboral

girona

Les treballadores de la neteja del Trueta faran quatre dies de vaga

girona
Economistes gironins demanen mesures per limitar el turisme

Economistes gironins demanen mesures per limitar el turisme

girona
Una empresa de Blanes inverteix gairebé 2 milions en un centre de formació

Una empresa de Blanes inverteix gairebé 2 milions en un centre de formació

blanes