La pagesia s’uneix a Lleida per reclamar preus justos
Una multitudinària tractorada aplega el sector i els municipis en un “crit d’auxili” per la crisi del camp
Demanen a les administracions un pla per evitar la desaparició massiva d’explotacions
Centenars de tractors, uns cinc-cents, i una gernació de persones –1.500 segons la Guàrdia Urbana, prop de tres mil segons els convocants– van circular ahir des de primera hora del matí pel centre de la ciutat de Lleida en una manifestació unitària del camp català per reivindicar accions que salvin el sector de la crisi que l’afecta. El problema rau sobretot en el descens dels preus que perceben per la venda dels seus productes, que contrasta amb els increments que, en els últims anys, hi ha hagut en els costos de producció, com ara els dels combustibles, la mà d’obra o els fitosanitaris. Així, per exemple, el quilo de préssec es paga a l’agricultor a uns 23 cèntims, mentre que el cost supera els 35 i el preu mitjà final per al consumidor és d’uns 1,6 euros.
Els convocants de la protesta, abillats amb llaços blaus com a símbol reivindicatiu, tenien també el suport de més de cent vint municipis. Tots coincidien a definir la marxa com un “crit d’auxili” a les administracions perquè emprenguin mesures urgents i efectives per revertir el col·lapse de moltes explotacions, la major part de caràcter familiar, i de retruc, per evitar el despoblament i l’empobriment del territori i la falta de relleu generacional.
Tot i que un dels sectors més afectats és el de la fruita dolça, especialment perjudicada des que Rússia va imposar un vet a les exportacions agrícoles des d’Europa, a la manifestació hi havia representats tots els sectors productius de l’agricultura, que van reclamar sancions als mercats que no respectin els preus justos.
Els tractors, que provenien dels diferents municipis de Ponent, es van repartir en cinc columnes que van entrar a Lleida per diferents accessos fins a confluir a l’altura del pont Vell. Un cop aparcats els vehicles a la rambla Ferran i altres carrers propers, els manifestants es van desplaçar a peu fins a la plaça Sant Joan, on es van fer els parlaments i es va llegir el manifest.
A l’acte també hi eren presents, a més dels pagesos i ramaders i els alcaldes, diversos líders polítics de tots els colors. Precisament va ser l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, qui va llegir el manifest unitari amb el lema Salvem la pagesia. Defensem el món rural. Ezquerra va reclamar a la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que hi era present, una taula de diàleg i un pla estratègic, així com una reunió amb el president, Quim Torra, durant la visita que el president farà aquesta setmana a Lleida. També va instar els governs català, espanyol i aragonès que prenguin mesures per evitar la “sagnia” del camp.
Altres portaveus agraris que es van adreçar als assistents van ser Albert Capdevila, de la Federació de Cooperatives (FCAC), i Francesc Torres, d’Afrucat, tots dos per reivindicat el dret del pagès a viure de la fruita. També hi va assistir el coordinador nacional d’UP, Joan Caball, que va exigir a la classe política que passi “de les paraules als fets” i va reclamar, per exemple, l’exempció del pagament de l’IBI o de certs permisos d’obres per als agricultors.
La mateixa atenció que al MWC
El president d’Asaja, Pere Roqué, va fer un dels discursos més abrandats. Roqué va interpel·lar directament la classe política lamentant, per exemple, que l’oli del bar del Parlament no sigui català. En la mateixa línia crítica, David Borda, de la JARC, va reclamar la mateixa atenció per al camp que la que s’ha destinat a la suspensió del MWC a Barcelona, i també que els diners de la PAC no acabin en mans dels lobbies i dels grans terratinents.
Al seu torn, la consellera Jordà es va comprometre a portar la problemàtica a una taula de diàleg. La consellera, que creu que cal “pedagogia” perquè la gent consumeixi productes “de casa”, es va exclamar també perquè la proposta de modificació de la llei de la cadena alimentària anunciada dijous pel ministre d’Agricultura, Luis Planas, “arriba tardíssim”, i va demanar que la llei no permeti que cap pagès cobri per sota del cost de producció.
