Neelie Kroes tenia empresa a les Bahames

Les portes giratòries de Brussel·les no donen l'abast. La Comissió Europea, que no s'ha recuperat encara de l'escandalós fitxatge de José Manuel Durão Barroso per Goldman Sachs, investiga també l'exvicepresidenta Neelie Kroes per haver amagat que tenia una empresa deslocalitzada (offshore) a les Bahames. I podria castigar-la sense pensió, si es confirma que mentre era la responsable comunitària de Competència, un dels càrrecs més poderosos (pot imposar multes multimilionàries a les empreses en cas de monopoli o prohibir fusions), administrava una societat en aquest paradís fiscal, segons revela el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.

No és el primer conflicte d'interessos de la liberal holandesa, que precisament presumia del seu rigor inflexible, de la seva ètica protestant, quan manava a Brussel·les: després d'anys criticant els taxistes i defensant l'economia col·laborativa i aplicacions com Uber, Kroes ha acabat treballant com a lobbista per a la mateixa Uber! El codi de conducta dels eurocomissaris els prohibeix exercir qualsevol altra activitat professional, fins i tot si no és remunerada. Kroes havia assessorat mig centenar de grups, com ara McDonald's, Volvo, Thales o O2, i quan Barroso la va nomenar el 2004 va prometre deixar-ho tot, però es va oblidar de tancar la societat opaca a les Bahames.

“No tenim cap servei secret de policia que puguem enviar a les Bahames per investigar el que no se'ns ha comunicat, confiem en la informació que ens donen els comissaris”, es va excusar ahir el portaveu de Jean-Claude Juncker, Margaritis Schinas. El president comunitari, esquitxat directament per l'escàndol LuxLeaks que ha permès a grans multinacionals estalviar-se milions d'euros d'impostos, ha escrit a Kroes per demanar-li explicacions, el mateix que va fer amb Barroso aquest mateix setembre. Castigar-la sense pensió seria una decisió sense precedents. Precisament les Bahames són “un país d'alt risc” que l'eurocomissari d'Economia, Pierre Moscovici, va demanar ahir incloure en la llista negra de paradisos fiscals (però 20 estats membres hi estan en contra).

L'advocat de Kroes al·lega que es tracta d'un “error administratiu” i que sempre va actuar “de bona fe”: l'exeurocomissària, de 75 anys, es pensava que havia liquidat Mint Holdings Ltd. el 2002, tot i que en realitat va ser-ne administradora fins al 2009, juntament amb l'empresari jordà Amin Badr-El-Din. De fet, l'holandesa havia anat amb peus de plom i, per prevenir qualsevol possible conflicte, va delegar en l'eurocomissari de Mercat Interior, Charlie McCreevy, la decisió sobre si autoritzar o no la compra d'O2, per a qui havia treballat, per part de Telefónica. Brussel·les havia esquivat fins ara el fitxatge de Kroes per Uber, però ara ja no la podrà salvar, especialment després que l'holandesa hagi criticat la sanció de 13.000 milions a Apple.