Creix la contractació de treballadors estrangers
El sindicat avisa que també creixen la precarietat i el treball irregular
La contractació de treballadors estrangers ha crescut en el darrer exercici, després que durant la crisi disminuís, i ha repuntat un 8,8% interanual, segons les dades recollides en l'EPA del quart trimestre del 2015. Amb tot, el fenomen té lloc després que el col·lectiu estranger s'hagi reduït des dels anys de bonança, i va acompanyat també de més precarietat i temporalitat, segons un estudi elaborat pel Centre d'Estudis i Recerca Sindical (Ceres) de CCOO. Daniel Garrell, de l'àmbit de sociologia del Ceres, explica que els col·lectius de treballadors estrangers “ara es podrien estar recuperant, segons veiem per les estadístiques, però s'inicia una tendència que haurem d'anar confirmant en els pròxims anys”. “Són menys que els que hi havia hagut anys enrere però estan millorant la seva situació”, explica Garrell.
Segons el document de CCOO, els sectors en què els estrangers han recuperat més ocupació són els de l'hostaleria (17,4%), el comerç (23%) i la construcció (8,8%), mentre que el nombre de treballadors amb nacionalitat espanyola d'aquests mateixos sectors d'activitat va augmentar un 2,9% en el primer cas, i va disminuir un 4,7% i un 9,5% en els altres dos. Amb tot, el col·lectiu continua amb una taxa d'atur del 31,3%, i ha vist com la població de fora del país ha caigut fins a un 13,6%, segons les dades d'empadronament del mes de 2016.
“S'estan recuperant els llocs de treball”, explica Garrell, “però són més precaris que els llocs de treball dels autòctons i també està creixent la contractació irregular, sense contracte, que els va bé per poder anar subsistint i mantenint-se però no els serveix quan han de renovar el permís de residència”, avisa.
De fet, segons les dades oficials, la temporalitat del col·lectiu estranger va ser del 28,8% durant el darrer trimestre del 2015, respecte al 19% registrat de taxa mitjana. Per països, l'informe constata que la majoria dels estrangers són ciutadans africans, seguits dels europeus, els llatinoamericans, que són els que més disminueixen, i els asiàtics i europeus no comunitaris, que, tot i ser menys, són els únics col·lectius la presència dels quals ha crescut en el darrer any.
