tribunals
corrupció
La fiscalia porta davant el jutge l'excap d'Agissa
L'exconseller delegat d'Aigües de Girona haurà de declarar per apropiació indeguda
Els alcaldes de Girona, Salt i Sarrià no tenen cap constància d'irregularitats
La fiscalia presenta una querella per apropiació indeguda
El jutge ha citat a declarar en condició d'investigat Narcís Piferrer, que fins fa pocs mesos era el conseller delegat de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) i que actualment està jubilat. La citació és per divendres que ve, en què haurà de respondre per presumptes irregularitats en la gestió dels comptes de la societat. L'acusació inicial, que va partir d'una denúncia de la CUP el novembre del 2015, era per un delicte continuat d'administració deslleial, però després d'estudiar la denúncia el ministeri fiscal va obrir unes diligències informatives i posteriorment va presentar una querella al jutjat d'instrucció número 2 de Girona només pel delicte d'apropiació indeguda.
La polèmica sobre la gestió de l'aigua a la ciutat fa anys que dura i partits com la CUP i ICV –quan tenia representació al ple– havien alertat sobre possibles irregularitats. Arran d'això, l'Ajuntament de Girona havia encarregat una auditoria i també s'havien fet tres sessions d'una comissió d'investigació, durant el mandat de Carles Puigdemont, a l'entorn de la gestió de l'aigua a la ciutat.
Agissa, societat mixta
L'any 1992 els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter van constituir, juntament amb l'empresa privada Girona SA, la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) amb la finalitat de gestionar el servei municipal d'abastament i distribució d'aigua potable en aquests municipis, gestió que encara desenvolupa avui. Agissa està formada en un 80% per una part privada i en un 20% per una de pública, de la qual participen els tres ajuntaments.
Arran de la denúncia de la CUP, la fiscalia estima que hi ha força indicis de la possible comissió, per part de Narcís Piferrer i de la societat Girona SA, d'un delicte continuat d'apropiació indeguda. La CUP s'ha personat en el cas com a acusació popular tot i que el jutge estava revisant encara ahir la informació abans d'autoritzar o no la petició.
Testimonis
La fiscalia demana en aquest cas, a part d'interrogar Narcís Piferrer com a investigat, la declaració en qualitat de testimonis dels responsables de la comptabilitat d'Agissa, dels interventors dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter i dels funcionaris dels departaments de sostenibilitat d'aquests tres ajuntaments, com a encarregats de la supervisió de la societat investigada, a part d'actes, factures i altres documents relacionats amb Agissa.
L'advocat de Narcís Piferrer, Carles Monguilod, va declarar ahir que “per respecte al jutge” no donaria la seva versió del cas, però que “demostraria que no hi ha indicis de delicte” ni irregularitats, i “encara menys penals”. L'advocat va assenyalar que la conducta de l'investigat ha estat “impecable” i que ho demostrarà amb documentació. “Els documents no deixen mentir”, va afirmar, i hi va afegir que “és mentida que s'hagi perjudicat els ajuntaments” perquè si fos així s'hauria perjudicat la mateixa societat. Monguilod va afirmar que pensava demostrar que la conducta de Piferrer “ha estat ajustada a la legalitat”.
D'altra banda, la plataforma Aigua és Vida Girona va explicar ahir que la situació contractual d'Agissa “és totalment irregular”, perquè “es va fer esquivant el concurs, a dit, fent ús d'una excepció de la llei que en el cas de Girona no es podia aplicar de cap manera, la de la «societat única existent»”.
LES FRASES
“Res no ens fa pensar que hi hagi irregularitats penals”
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, i l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, van assegurar ahir que en els informes i auditories que han fet sobre Agissa no han detectat “cap il·lícit penal”. Tots tres s'han personat com a acusació particular perquè és l'única fórmula jurídica que els permet tenir tota la informació mentre s'instrueix el cas. Els alcaldes van comparèixer plegats per defensar que la gestió de l'empresa es fa seguint tots els preceptes legals. Madrenas va exercir de portaveu i va assegurar que no hi ha res que els faci pensar que s'hagin comès irregularitats penals. “Una cosa és un tema penal i una altra és que hi hagi marge de millora en la gestió. Són coses que s'han de separar per tal que no es creï cap alarma”, va dir.
Un 80% privat i un 20% de tres ajuntaments
Joan Oller
Agissa està formada en un 80% per la part privada –Girona SA–, de la qual són socis CaixaBank (34,22%), Aqualia (33,61%), Agbar (31,42%) i Joan de Llobet Vila (0,75%). La part pública està participada per l'Ajuntament de Girona (14%), l'Ajuntament de Salt (4%) i l'Ajuntament de Sarrià de Ter (2%). Els seus òrgans de decisió són el consell d'administració i la junta general d'accionistes. La representació majoritària de la part privada es visualitza també en la composició del consell d'administració, format per cinc membres de Girona SA, dos de l'Ajuntament de Girona, un del de Salt i un altre del de Sarrià de Ter. Els seus estatuts fixen la possibilitat d'escollir entre aquests un conseller delegat, càrrec que va recaure des de la seva constitució en Narcís Piferrer, que ho va deixar de ser quan fa pocs mesos es va jubilar, i encara no s'ha cobert.
La portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Girona, Laia Pèlach, va remarcar ahir que, més enllà de la citació judicial, esperen que la investigació oberta per la fiscalia ajudi a aclarir si realment hi ha hagut delicte, tal com ells asseguren. Segons Pèlach, l'empresa mixta, creada el 1992 i que té la concessió del servei fins al 2020, ha actuat de manera “opaca”, i Piferrer ha malversat fons públics, ha fet factures falses i ha finançat de manera improcedent la part privada d'Agissa.
